Cerca

DESORIENTAR-SE

perdre l'esma SV, perdre la facultat de l'orientació, de saber per on es va o què es fa (DIEC1)

Es va trobar a les fosques, però no va perdre l'esma i va saber trobar la porta / Un petit canvi en el sistema de selecció li féu perdre l'esma / Ab la fosquedat vaig perdre l'esma enterament: més d'una hora de nit aní sens saber hont me trobava / Li feien donar tres toms per a que perdés l'esma (R-MR-MA-MA-M)

perdre el nord, perdre el quest, perdre la carta de navegar, perdre sa tramuntana de vista

sense esma (p.ext.)

EMBOGIR

perdre l'esma SV, perdre la raó, el seny; tornar-se boig (A-M)

El meu avi quan va tornar de la guerra havia perdut l'esma

beure's el cervell, perdre el cap, beure's el seny, perdre el senderi, trabucar-se-li l'enteniment (a algú), perdre es corbam

DESCORATJAR-SE

perdre l'esma SV, descoratjar-se / perdre el coratge (R-M*)

Quan va sentir que l'acusaven va perdre l'esma i ni tan sols se sabia defensar (R-M)

perdre les forces, perdre les ales, perdre s'enravenada

no tenir esma (p.ext.), adormir-se-li les sangs (a algú) (p.ext.)

INÚTIL

perdre l'estona SV, no treure cap profit d'un afer (R-M)

No sé qui t'hi feia dedicar tantes hores; has perdut l'estona; no t'ha servit de res / En tot el que has fet per aquesta família, hi has ben perdut l'estona; ni ells han sabut aprofitar-ho ni t'ho han agraït (R-M)

arrencar un bon nap (d'alguna cosa), no treure res a carregador, no ficar-se res a la butxaca, no acabar-ne res

no traure enfilador (d'algú o d'alguna cosa) (p.ext.)

DESAPROFITAR

perdre l'estona SV, no treure cap profit d'un afer (R-M)

Em posa nerviosa veure com perd l'estona d'aquesta manera

perdre el temps, caçar mosques

no traure enfilador (d'algú o d'alguna cosa) (p.ext.)

DESCONTROLAR-SE

perdre l'oremus SV, algú, perdre el control de si mateix (Fr)

L'Enric va perdre l'oremus i va començar a xisclar al mig del carrer com si estigués tocat de l'ala

perdre els estreps, perdre els papers, perdre el cap, perdre el compàs, perdre l'enteniment

perdre els oremus (v.f.), haver perdut el calendari (p.ext.)

[oremus: llatinisme]

ATORDIR-SE

perdre l'oremus SV, desorientar-se, perdre la memòria o l'esment d'allò que cal fer o dir (EC)

Amb tantes preguntes li varen fer perdre l'oremus i ja no sabia què dir (R-M)

perdre el cap, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el seny, perdre la brúixola, perdre l'enteniment

no saber què s'empatolla (p.ext.)

[oremus: llatinisme]

DESORIENTAR-SE

perdre la brúixola SV, perdre l'orientació, perdre el seny (A-M)

Tot passejant ha perdut la brúixola i l'han trobat a la carretera que va de Nalec a Ciudatilla

perdre el nord

ATORDIR-SE

perdre la brúixola SV, perdre l'orientació, perdre el seny (A-M)

Quan en va fer vuitanta tota la família va notar que començava a perdre la brúixola

perdre l'oremus, perdre s'al·leluia, perdre el nord

ARRUÏNAR-SE

perdre la camisa SV, arruïnar-se / tornar-se molt pobre (R-M*)

No va parar de jugar fins que va perdre la camisa; ara no li queda cap finca (R-M)

perdre bous i esquelles, quedar escurat, quedar sense camisa, acabar-se-li l'arròs (a algú)

deixar (algú) sense camisa (p.ext.)