DIVÍ
paraula de Déu SN, manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la seva manifestació personal, que culmina en Jesucrist, testimoniada d'una manera especial en la Bíblia (EC)
Això és paraula de Déu
paraula de Déu SN, manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la seva manifestació personal, que culmina en Jesucrist, testimoniada d'una manera especial en la Bíblia (EC)
Això és paraula de Déu
paraula de Déu SN, manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la seva manifestació personal, que culmina en Jesucrist, testimoniada d'una manera especial en la Bíblia (EC)
Que ens hem de comportar d'aquesta manera és la paraula de Déu
■ paraula de pas SN, senya que hom dona a una persona perquè sigui reconeguda, o li sigui reconeguda, permesa, alguna cosa, per exemple, l'accés a un sistema informàtic
Cal introduir una paraula de pas per entrar a la base de dades. És per qüestions de seguretat
perdre la paraula SV, deixar de parlar (R-M)
De ben petit va perdre la paraula, de resultes d'un accident (R-M)
perdre la paraula SV, fórmula que s'usa amb el significat de quedar suspès d'admiració, de por (A-M)
La inesperada entrada del director li va fer perdre la paraula; precisament estava parlant d'ell (R-M)
▷deixar (algú) sense paraula (inv.), deixar (algú) sense resposta (inv.), quedar de pedra (p.ext.)
prendre la paraula SV, posar-se a parlar / participar, intervenir, parlar, en una reunió (R-M, DIEC1)
Quan aquell jove va prendre la paraula l'auditori restà en un silenci sepulcral (R-M)
→prendre les cartes, agafar la taba, aixecar la veu, agafar la verba
▷donar la paraula (a algú) (inv.), demanar la paraula (p.ext.), recobrar la paraula (p.ext.), tenir la paraula (p.ext.), adreçar la paraula (a algú) (p.ext.)
prendre la paraula SV, posar-se a parlar / participar, intervenir, parlar, en una reunió (R-M, DIEC1)
Després que el secretari hagué llegit l'acta de la sessió anterior, va prendre la paraula el president per exposar la situació de l'entitat (R-M)
→prendre les cartes, agafar la taba, aixecar la veu, agafar la verba
▷donar la paraula (a algú) (inv.), demanar la paraula (p.ext.), recobrar la paraula (p.ext.), tenir la paraula (p.ext.)
■ prendre-li la paraula (a algú) SV, comptar amb el que algú ens ha promès
Dius que vindràs a ajudar-me? D'acord, et prenc la paraula; després no et facis enrere
▷tenir la paraula (d'algú) (p.ext.), agafar (algú) pel mot (p.ext.), prendre (algú) al mot (p.ext.)
quedar sense paraula SV, no poder dir res (R-M)
Per una estranya reacció que ni els metges s'expliquen es quedà sense paraula sobtadament / De resultes de l'accident va quedar dos dies sense paraula (També s'usa amb els verbs restar, romandre, etc.) (R-M)
quedar sense paraula SV, quedar molt sorprès (R-M)
En veure aquell regal tan extraordinari va quedar sense paraula. Era una peça raríssima per a la seva col·lecció (També s'usa amb els verbs restar, romandre, etc.) (R-M)
→quedar de pedra, quedar de pasta de moniato, quedar sense resposta
▷deixar (algú) sense paraula (inv.), no tenir paraules (p.ext.), no trobar paraules (p.ext.)