parar la galta SV, oferir la cara per rebre un bes, una bufetada (DIEC1)
Li va fer un regal i va parar la galta perquè li donés les gràcies amb un petó
▷clavar-li els cinc dits a la cara (a algú) (inv.), estampar-li els cinc dits a la cara (a algú) (inv.), girar-li la cara (a algú) (inv.), plantar-li els cinc dits a la cara (a algú) (inv.), posar-li els cinc dits a la cara (a algú) (inv.)
parar la mà (a algú) SV, demanar almoina, favors, gratificació, etc. / admetre diners en recompensa d'un favor, etc. (R-M, DIEC1)
En sortir de l'hotel, tots els cambrers corrien a parar la mà al peu de la porta; eren altres temps (R-M)
→allargar la mà (a algú), passar el plat, demanar caritat (a algú), cridar fam
▷pobre de Jesucrist (p.ext.), semblar que se li hagi fet la boca un frare (a algú) (p.ext.)
parar mota SV, ésser voluminosa, una cosa o una persona (Fr)
Si això que tens preparat para mota, no ho podré portar amb el cotxe, perquè no hi ha espai lliure / Aquells paquets paren mota. És millor que els carregui algú que tingui més força que jo (R-M, *)
parar orella (a alguna cosa) SV, donar importància (R-M)
Procura no parar orella a les xafarderies (R-M)
→fer cas de, fer cabal (d'alguna cosa), obrir l'orella (a alguna cosa), dreçar les orelles (a alguna cosa)
parar orella (a alguna cosa) SV, escoltar amb interès (R-M)
Mentre tu i jo parlàvem, la venedora parava orella dissimuladament / Para bé l'orella perquè el que t'haig de dir és molt important (També s'usa amb el modificador bé en posició postverbal. El complement és opcional) (R-M, *)
→obrir les orelles (a alguna cosa), donar orella (a alguna cosa), dreçar les orelles (a alguna cosa), badar les orelles (a alguna cosa), prestar l'orella (a alguna cosa), estar amb un pam d'orelles, escoltar sa cloenda
▷parar orelles (a alguna cosa) (v.f.)
parar taula SV, posar damunt la taula els objectes necessaris per a menjar (A-M)
Màrius, para taula, que aviat vindrà ton pare a dinar
▷desparar taula (ant.), asseure's a taula (p.ext.), posar-se a taula (p.ext.)
parar teles (a algú) SV, preparar un engany / posar un parany / posar paranys, procurar fer caure algú en engany (R-M, DIEC1, A-M)
Saben molt bé de parar teles per si poden convèncer algun incaut i sostreure-li diners (R-M)
parar tesa SV, parar batuda en l'era (EC)
Després de segar, pararem tesa per separar el gra de la palla
parar tot en atzabó SV, resoldre's en no res una cosa que pareixia de grans conseqüències (A-M)
L'accident d'entrada va semblar molt aparatós, però al final va parar tot en atzabó
[atzabó: mot no registrat al DIEC1]
parar-hi taverna el dimoni O, haver-hi una gran brega o desorde, un desveri, un estat de coses on ningú s'entén (A-M)
Si el dimoni hi para taverna jo no en vull saber res. Haureu d'arreglar el conflicte solets
→haver-hi el dimoni per enmig, passar-ne el dimoni, haver-hi França i Espanya
▷ficar-s'hi la bruixa (p.ext.), ésser blau es fester (p.ext.)