Cerca

ATENDRE

fer cara (a algú) SV, prestar atenció a algú (A-M)

En Jaume només fa cara a la Lluïsa, a la resta de nosaltres ni ens saluda

donar orgue (a algú) (p.ext.)

AFRONTAR

fer cara a SV, presentar la cara, resistir, oposar-se coratjosament o desvergonyidament a una persona o cosa (DIEC1)

Encara és capaç de fer cara a l'adversitat

plantar cara (a alguna cosa), agafar el bou per les banyes, fer front a, jugar-se-les amb qualsevol

ENFRONT

fer cara a SV, estar (un edifici) davant d'un altre (EC)

La Sagrada Família fa cara a la plaça Gaudí

enfront de (p.ext.), davant per davant de (p.ext.), a l'enfront (p.ext.)

ADAPTAR-SE

fer cara a tots els vents SV, canviar d'actitud segons les circumstàncies (R-M)

Amb tal de salvar els seus interessos particulars fa cara a tots els vents; tan aviat diu que és d'un partit com d'un altre (R-M)

girar-se a tots els vents, ballar segons el so

fer tots els papers de l'auca (p.ext.), nedar entre dues aigües (p.ext.), prendre (algú) pel seu vent (p.ext.)

ASPECTE

fer cara de SV, semblar / aparèixer, presentar-se com a probable (R-M*)

S'està ennuvolant; fa cara de ploure, aquesta tarda / Pel que m'ha dit, fa cara de no voler sortir de casa, avui (R-M)

tenir pinta de

fer-ne la cara (p.ext.)

SEMBLAR

fer cara de SV, semblar / ésser alguna cosa en aparença, semblar-ho (R-M*)

Fa cara de presentar-se a les eleccions, però mai no s'havia posat en política / Això fa cara d'ésser molt bo / Fa cara de dedicar-se a la política / Fa cara d'artista (R-MFr**)

tenir un aire de, fer l'efecte (d'alguna cosa), fer la sensació (d'alguna cosa)

tenir vena de (p.ext.), fer-ne la cara (p.ext.)