■ enviar (algú) a fer piles SV, despatxar de mala manera. Desfer-se d'algú
Ha enviat la secretària fer piles perquè està tip que sempre arribi tard a la feina / Si no el vols veure més, envia'l a fer piles
→engegar (algú) a fer piles, enviar (algú) al botavant, engegar (algú) on es fan les arengades pudentes, enviar (algú) a les gallines, no vull més bròquil
enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes SV, desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera / engegar algú de mala manera (*, EC)
El va enviar a fer punyetes perquè és un pesat / Es va enfadar i ho va enviar tot a fer punyetes / Si aquesta vegada no li va bé d'anar-hi, a fer punyetes
→enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a dida, enviar (algú) a escampar la boira, ves-te'n a fer punyetes
enviar (algú) a fer trons SV, desfer-se d'una persona molesta (R-M)
Sempre em venia a contar xafarderies i el vaig enviar a fer trons; no m'interessen les coses dels altres (R-M)
→engegar (algú) a parlar amb els gegants, enviar (algú) a fregir espàrrecs, enviar (algú) a porgar fum
escainar i no fer ou SV, cridar o enraonar molt sense resultats pràctics (A-M)
–Aquesta mossa crida crida, però els seus fills van a la seva. –Exacte. Tot el dia escaina i no fa ou
escainar i no fer ou SCoord, parlar molt sense resultat pràctic (Fr)
El que sempre fa és escaïnar i no fer ou, volem resultats
▷parlar per parlar (p.ext.), no tocar quarts ni hores (p.ext.), parlar a sec de paladar (p.ext.)
ésser a temps (de fer alguna cosa) SV, ésser a un acte, abans que aquest comenci o s'esdevingui (A-M)
Va córrer molt i encara va ser a temps d'agafar el tren / Vam ésser a temps d'entrar al teatre i veure l'espectacle (R-M, *)
ésser a temps (de fer alguna cosa) SV, tenir encara la possibilitat de fer alguna cosa / actuar oportunament (*, R-M)
Encara som a temps de dir-li-ho / Si envies la sol·licitud avui encara seràs a temps que te l'acceptin (*, R-M)
ésser bufar i fer ampolles SV, expressió per a indicar la facilitat amb què hom fa una cosa / ésser del tot fàcil de fer (DIEC1, EC)
No costa gens, és bufar i fer ampolles i de seguida n'aprendràs / Per ella aprendre a conduir va ser com bufar i fer ampolles (Només s'usa en tercera persona del singular i amb la forma ésser com bufar i fer ampolles) (R-M, *)
→ésser de clau passat, ésser pa i nous, ésser flors i violes, més fàcil que beure's un ou, ésser com donar palla a la mula, ésser pa sucat amb oli, ésser peix al cove, treure el cargol bufant, llis i pla, com qui fa botifarrons, granota fica't al cove
▷costar Déu i ajuda (ant.), haver de menester Déu i ajuda (ant.), en un no res (p.ext.)
ésser capaç de no fer-ne abastament amb una enclusa SV, ésser un desmanyotat, que amb bones eines encara ho fa malament (A-M)
La feina era molt fàcil i ni així l'has fet. Mare meva, ets capaç de no fer-ne abastament amb una enclusa
→tenir grapes en comptes de mans, ésser una calamitat (algú), ésser un desastre (algú), tenir-hi tanta traça com un porc a fer escalfetes, estar enredat amb l'escota del floc
▷tenir mans de plata (ant.), no fer-ne una de condreta (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
ésser cas (de fer alguna cosa) SV, és l'ocasió de (EC)
És cas de veure si podem ajudar-la / Què és cas de demanar-li'n, si ja els ha acabats! (Només s'usa en tercera persona del singular) (DIEC1)
→ésser qüestió (de fer alguna cosa), tot ésser (fer alguna cosa)