CALDRE
ésser cas (de fer alguna cosa) SV, és l’ocasió de (EC)
És cas de veure si podem ajudar-la / Què és cas de demanar-li’n, si ja els ha acabats! (Només s’usa en tercera persona del singular) (IEC)
→ ésser qüestió (de fer alguna cosa), tot ésser (fer alguna cosa)
ésser qüestió (de fer alguna cosa) SV, caldre fer alguna cosa / caldre, ésser allò que interessa / ésser imprescindible, caldre (IEC, A-M, EC)
És qüestió de llevar-se a l’hora (Només s’usa en tercera persona del singular) (EC)
→ tot ésser (fer alguna cosa), ésser cas (de fer alguna cosa), ésser cosa (de fer alguna cosa)
▷ arribar l’hora de (p.ext.), fer pensament (de fer alguna cosa) (p.ext.), valer més que (p.ext.), ésser a temps (de fer alguna cosa) (p.ext.)
fer-li falta (a algú) SV, caldre, ésser necessari (IEC)
Abans de marxar agafa tots els estris que et fan falta; que no et trobis sense eines / Ens fa falta un diccionari d’autoritats (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal) (R-M, EC)
→ fer-li menester (a algú), fer-li fretura (a algú)
fer-li menester (a algú) SV, ésser-li, algú o alguna cosa, útil o imprescindible a algú / caldre-li, ésser-li necessària (EC, IEC)
Ha perdut el ribot i ara li fa menester per acabar la feina / Si no et faig menester me’n vaig (R-M, EC)
→ fer-li falta (a algú), fer-li fretura (a algú), haver de menester, fer-li peça (a algú)
tot ésser (fer alguna cosa) O, només cal, només és necessari fer tal cosa
Acabarem de seguida, tot és posar-s’hi / És un malentès, tot és parlar-ne i fareu les paus (S’usa seguida d’un verb que indica el començament d’una acció. Només s’usa en tercera persona del singular)
→ ésser qüestió (de fer alguna cosa), ésser cas (de fer alguna cosa)