de mal (fer alguna cosa) SP, difícil de fer (DIEC1)
Això fa de mal dir / Amb aquesta llana el jersei és de mal fer / Aquesta fusta és de molt mal treballar (S'usa com a complement dels verbs ésser i fer. També s'usa amb la forma de molt mal (fer alguna cosa)) (EC, *, *)
▷de bon (fer alguna cosa) (ant.), de mal pelar (p.ext.), fer-se costerut (a algú) (p.ext.), venir esquerra mà (a algú) (p.ext.)
de qui fa fer SP, [persona o gent] d'alta posició social, avesada a manar feines, a fer-se servir (A-M)
Ja conegué, ab el cop de vista que tenia, que allò era un home de qui fa fer (A-M)
→de bona capa, de bona família, de casa bona, de bona condició
deixa'm fer l'ànima quieta O, ho diuen per a demanar que els deixin tranquils (A-M)
No m'atabalis amb les teves preocupacions. Deixa'm fer l'ànima quieta
→tot ho farem, tranquil·litat i bons aliments
[Eiv. (A-M)]
deixar fer (a algú) SV, permetre que algú obri, que actuï, sense interrompre'l ni posar-li obstacles (A-M)
Dexau-lo fer, dexau-lo esbravar (A-M)
▷donar-li llargues mans (a algú) (p.ext.), donar via lliure a (p.ext.)
deixar fer s'ànsia per un altre SV, desentendre's d'una cosa (A-M)
Se casa es teu germà, no tu; deixa fer s'ànsia per un altre, ja se n'encarregarà ell!
→arronsar-se d'espatlles; fer el desentès; qui l'ha feta, que l'engrons; no voler saber qui l'ha engronsada; ja ho pagarà es flassader
[Mall. (A-M)]
del llop fer-ne pastor SV, confiar persones o coses a l'esment d'algú que n'és enemic o que procurarà perjudicar-les (A-M)
Aquest, del llop, en fa pastor; hauria de vigilar a qui confia els seus diners
[Emp. (A-M)]
des pensaments fer obres SV, donar com a real allò que un s'imagina com a possible / atribuir realitat a coses que només existeixen en la imaginació (A-M)
En Xavier ja el coneixem, des pensaments fa obres
▷fer volar coloms (p.ext.), somiar truites (p.ext.), somiar despert (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
dona de fer feines SN, dona que treballa fent feines domèstiques i que cobra generalment per hores / jornalera que va a fer les feines de casa a domicili (DIEC1, A-M)
La dona de fer feines ve dos cops per setmana / M'ha despertat la senyora de fer feines (També s'usa amb el nom senyora)
[Cat. (A-M)]
dona de fer feines SN, dona que treballa fent feines domèstiques i que cobra generalment per hores / jornalera que va a fer les feines de casa a domicili (DIEC1, A-M)
La dona de fer feines ha plegat, n'haurem de buscar una altra / Està molt contenta de la senyora de fer feines (També s'usa amb el nom senyora)
[Cat. (A-M)]
donar a fer (alguna cosa, a algú) SV, encarregar (alguna cosa) a algú perquè la faci / lliurar una cosa a algú perquè la faci, encarregar a algú de fer-la (DIEC1, EC)
Ho donarem a fer a l'Ariadna / M'han donat a fer unes noves correccions