Cerca

CONFORME

d'acord SP, expressió de conformitat / amb aquella unió que resulta d'una manera comuna de sentir, de pensar o d'obrar (R-MDIEC1)

Ho vols així? D'acord! Ja ho faré (R-M)

està bé, està dit

SEGONS

d'acord amb SP, de conformitat amb, segons (DIEC1)

D'acord amb les noves disposicions, aquí no es pot aparcar / D'acord amb les circumstàncies / D'acord amb ell, cal convocar una reunió de departament (R-MFr*)

de conformitat amb, en virtut (d'alguna cosa), a l'empara de

ACORD

estar d'acord amb SV, haver-hi acord entre diferents persones, entendre's, consentir, reconèixer (amb altres) (DIEC1)

Estic d'acord amb el viatge que proposes / Estem d'acord amb la Joana (També s'usa amb els verbs anar, restar, etc. El complement és opcional)

estar en intel·ligència, venir-hi bé, no haver-hi res a dir, t'ho compro

no compondre (amb alguna cosa) (ant.), posar (algú) d'acord (p.ext.), ésser de raó (p.ext.), de comú acord (p.ext.), de concert (amb algú) (p.ext.), a l'una (p.ext.), de mancomú (p.ext.)

ASSENTIR

estar d'acord amb SV, haver-hi acord entre diferents persones, entendre's, consentir, reconèixer (amb altres) (DIEC1)

Estic d'acord amb tu en tot el que dius (També s'usa amb els verbs anar, restar, etc. El complement és opcional)

estar en intel·ligència, venir-hi bé, no haver-hi res a dir, t'ho compro

posar (algú) d'acord (p.ext.), ésser de raó (p.ext.), a l'una (p.ext.), de concert (amb algú) (p.ext.), de mancomú (p.ext.)

CONVENIR

estar d'acord amb SV, haver-hi acord entre diferents persones, entendre's, consentir, reconèixer (amb altres) (DIEC1)

Tots els membres del jurat estan d'acord amb el fiscal / Tots hi estan d'acord (El complement és opcional)

posar-se a to

posar (algú) d'acord (p.ext.), ésser de raó (p.ext.), de comú acord (p.ext.)

CORRESPONDRE

estar d'acord amb SV, haver-hi acord entre diferents persones, entendre's, consentir, reconèixer (amb altres) (DIEC1)

Estic d'acord amb les idees del Joan (El complement és opcional)

estar en intel·ligència, venir-hi bé, no haver-hi res a dir

posar (algú) d'acord (p.ext.), ésser de raó (p.ext.), de comú acord (p.ext.), de concert (amb algú) (p.ext.), a l'una (p.ext.), de mancomú (p.ext.)

ACORDAR

posar (algú) d'acord SV, haver-hi acord entre diferents persones, entendre's, consentir, reconèixer (amb altres) (DIEC1)

A veure si aconseguim posar aquests senyors d'acord / Aquest diplomàtic ha aconseguit posar d'acord els diferents bàndols del conflicte / Ens hem de posar d'acord d'una vegada, ja no podem perdre més temps / Sempre ens posem d'acord, no tenim mai problemes de disconformitats

arribar a vènit, fer tec, posar-se en avinença, fer conxorxa, caure-hi de pla, posar-se d'intel·ligència

estar d'acord amb (p.ext.), fer un braç i un cor (amb algú) (p.ext.), fer tots un cos (p.ext.), lligar caps (p.ext.), llaurar d'un coll (p.ext.)