donar la raó (a algú) SV, dir que és cert allò que algú afirma / trobar justificat el que diu, el que ha fet, etc. / concedir o reconèixer que parla o pensa d’acord amb la veritat, amb la justícia / reconèixer com a justificat a algú el que diu, el que ha fet, etc. (R-M, IEC, A-M, EC)

Després de quatre hores de discussió aferrissada, en Joan va donar la raó a la Maria / Es queixava de la poca puntualitat i tothom li va donar la raó; passava un quart de l’hora prevista (*, R-M)

▷ té raó (p.ext.), donar pel seguit (a algú) (p.ext.)

estar d’acord amb SV, haver-hi acord entre diferents persones, entendre’s, consentir, reconèixer (amb altres) (IEC)

Estic d’acord amb tu en tot el que dius (També s’usa amb els verbs anar, restar, etc. El complement és opcional)

→ estar en intel·ligència, venir-hi bé

▷ posar (algú) d’acord (p.ext.), ésser de raó (p.ext.), a l’una (p.ext.), de concert (amb algú) (p.ext.), de mancomú (p.ext.)

seguir la veta (a algú) SV, assentir exteriorment a allò que l’altre diu / no contrariar algú en allò que diu, que fa, etc. (Fr, IEC)

Està molt content amb el nou secretari; és un xicot que li sap seguir la veta i que sempre li dóna la raó (R-M)

→ donar per la banda (a algú), fer el joc (a algú), seguir el joc (a algú), seguir el corrent (a algú), donar peixet (a algú), prendre (algú) pel seu vent

▷ donar corda (a algú) (p.ext.), dir amén a tot (p.ext.), donar aula (a algú) (p.ext.)