Cerca

PARLAR

abaixar la veu SV, fer descendir a un grau inferior d'entonació o afinació, a una condició inferior, a un grau inferior d'intensitat, a un tant inferior (DIEC1)

Abaixa la veu, que ja et sento; no cal que cridis

abaixar el to, abaixar el diapasó

aixecar la veu (ant.), alçar el diapasó (ant.)

RECONCILIAR-SE

abaixar les armes SV, cessar les hostilitats (DIEC1)

Quan va arribar la seva mare van abaixar les armes i van fer veure que s'avenien en tot

deposar les armes, fer les paus, fumar la pipa de la pau

retre's a discreció (p.ext.), sense colp i sens costada (p.ext.)

MODERAR-SE

abaixar veles SV, moderar-se, desistir d'allò que hom pretenia, cedir a l'adversari (EC)

No siguis tan exigent i abaixa veles (També s'usa amb els verbs amainar, arriar, etc.)

abaixar el diapasó, abaixar calces

picar alt (ant.), volar alt (ant.)

CEDIR

abaixar veles SV, moderar-se, cedir a l'adversari / cedir (en una discussió, una baralla, etc.) (DIEC1EC)

Com que li ho manava el seu cap ha hagut d'abaixar veles i obeir (També s'usa amb els verbs amainar, arriar, etc.)

plegar veles, arronsar veles, abatre bandera, baixar bandera, ajupir l'esquena, pegar-se un cop a sa barra, abaixar el cap, abaixar calces

abaixar la cresta (p.ext.), afluixar la corda (p.ext.)

REFRENAR

abaixar-li els fums (a algú) SV, refrenar l'actitud o l'actuació d'algú que es comporta altivament

És un pretensiós, necessita algú que li abaixi els fums

pujar-li els fums al cap (a algú) (inv.), posar (algú) al seu lloc (p.ext.), tenir fums (p.ext.), tallar les ales (a algú) (p.ext.)

MENSTRUAR

abaixar-se-li el cos (a algú) SV, venir-li la fluxió menstrual a algú (A-M)

La Marta ha agafat compreses perquè sempre se li abaixa el cos el primer dia de vacances

retirar-se-li el cos (a algú) (ant.), tenir allò (p.ext.), tenir la tia Maria (p.ext.), tenir la cosa (p.ext.), tenir la mala setmana (p.ext.)

[Val. (A-M)]