AJUDAR
treure (algú) del fang SV, treure algú d’una situació difícil (A-M)
El seu pare l’havia tret del fang en més d’una ocasió
→ treure les castanyes del foc (a algú)
▷ treure la cuca del forat amb les mans dels altres (inv.)
treure (algú) del fang SV, treure algú d’una situació difícil (A-M)
El seu pare l’havia tret del fang en més d’una ocasió
→ treure les castanyes del foc (a algú)
▷ treure la cuca del forat amb les mans dels altres (inv.)
treure la cuca del forat amb les mans dels altres SV, fer una cosa difícil o perillosa valent-se de l’esforç d’altri (A-M)
Sempre necessita ajuda. És dels qui treu la cuca del forat amb les mans dels altres
▷ donar una empenta (a algú) (inv.), treure (algú) del fang (inv.)
treure (alguna cosa) a escena SV, fer al·lusió algú a algun esdeveniment en una obra de teatre (EC)
Cal treure aquells motius a escena; si no, el públic no entendrà per què actua així aquest personatge
→ posar (alguna cosa) en escena
treure un pes de sobre (a algú) SV, alleugerir / (fer) sentir-se alleujat (R-M, IEC)
Ha tret un pes de sobre als seus pares en explicar-los que no estava embarassada / En dir-me que demà no hi ha examen, m’has tret un pes de sobre perquè no estic prou preparat / Explicant els seus problemes s’han tret un pes de sobre (També s’usa amb la forma treure un pes del damunt (a algú)) (*, R-M, *)
▷ buidar el pap (p.ext.), descarregar el cor (p.ext.), deixar respirar (algú), deixar viure (algú) (p.ext.)
treure (algú) de les arpes (d’algú) SV, alliberar algú del poder d’algú altre (IEC)
Van poder treure l’empresari de les arpes dels segrestadors ahir a la matinada
▷ caure a les mans (d’algú) (inv.), caure a les arpes del llop (inv.)
voler treure pols de sota l’aigua SV, obtenir impossibles / voler obtenir una cosa impossible d’aconseguir (R-M, *)
Aspirar a un lloc de treball com aquest és voler treure pols de sota l’aigua; sigues més modest i conforma’t amb menys (R-M)
→ voler-s’ho menjar tot, voler tocar el cel amb la mà
treure les ungles (a algú) SV, mostrar-se agressiu (R-M)
És incapaç de treure les ungles a ningú; és una persona molt pacífica / Si no et portes bé, et traurà les ungles i et vigilarà de molt a prop; tingues en compte que sempre compleix les seves amenaces (R-M, *)
→ ensenyar les ungles (a algú), ensenyar les dents (a algú), fer veure la cara del llop (a algú)
treure-li (alguna cosa) de la boca (a algú) SV, anticipar-se a dir el que algú anava a dir (IEC)
M’ha tret les paraules de la boca / Té raó; és un ingrat; m’ho ha tret de la boca, perquè jo també anava a dir-ho / M’ho ha tret de la boca; anava a dir justament que no val la pena d’entrar-hi (*, R-M, R-M)
→ passar al davant (d’algú)
treure el cap SV, fer-se visible / començar (algú o alguna cosa) a sortir (R-M, EC)
Les tres primeres flors aviat trauran el cap, que ja s’acaba l’hivern / Ja han tret el cap els actors de l’obra / No s’hi va estar gaire: no va fer més que treure el cap (R-M, R-M, Fr)
→ deixar-se veure, deixar-se caure
treure més al sol que no hi ha a l’ombra SV, voler aparentar més del que és real (R-M)
Hi ha gent que treu més al sol que no hi ha a l’ombra; i a l’hora de la veritat resulta que tot és fatxenderia (R-M)
→ tenir molta terra a l’Havana, tenir els diners en un racó de boca
▷ treure al sol més del que hi ha a l’ombra (v.f.), tenir més a l’ombra que al sol (inv.)