tenir nom SV, tenir fama, ésser cèlebre (A-M)
Aquest escriptor té nom arreu del món / Estudia molt perquè vol arribar a ésser un músic de nom (Sovint s’usa amb el modificador bon en posició prenominal i amb la forma de nom) (R-M)
→ de renom, de nota, de relleu, home de gran afer, d’alt nivell
tenir veus SV, tenir dret damunt algú o quelcom (A-M)
Jo no t’hauria privada del que tu em vols trair, perquè no tenc veus encara dalt tu ni dalt cap d’aquí (A-M)
▷ tenir veu i vot (p.ext.), ésser l’amo del ball (p.ext.), remenar l’olla (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
no tenir manera de SV, no tenir la possibilitat (IEC)
No tenia manera de saber-ho si no m’ho explicàveu abans
→ no haver-hi manera de, no haver-hi forma de
no tenir per on agafar (alguna cosa) SV, ésser molt lleig, brut o dolent (A-M)
Aquesta sortida que ha tingut no té per on agafar-se
[Mall. (A-M)]
tenir una hora bèstia SV, cometre una imprudència o indiscreció (A-M)
Va tenir una hora bèstia i va cometre un assassinat
▷ tenir un mal dia (p.ext.), tenir un mal fons (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
no tenir fi SV, durar molt. No acabar (R-M)
Si vas a visitar aquella senyora hauràs de suportar unes històries que no tenen fi; ja et planyo / Ha arribat tard perquè li han sortit problemes sens fi (També s’usa amb la forma sens fi) (R-M, *)
→ ésser el conte de mai no acabar, més llarg que un dejuni, més llarg que un dia sense pa, de mai no acabar
▷ ésser la cançó de l’enfadós (p.ext.), ésser l’obra de la seu (p.ext.), sense mai acabar (p.ext.), ésser l’obra del miracle (p.ext.)
tenir (alguna cosa) al teler SV, tenir alguna cosa a mig fer (IEC)
Encara tinc els teus exercicis al teler, no els he acabat de corregir
→ a mig fer, a mitges costures
▷ tenir (alguna cosa) entre cap i coll (ant.)
no tenir esmena SV, no canviar de conducta tot i els càstigs, els fracassos, etc. (IEC)
El metge li ha prohibit fumar, però ell fa com si res, no té esmena
→ no tenir cura, ésser incurable
no tenir nom SV, ésser inaudit / alguna cosa, ésser increïble, inesperada, etc. (R-M, *)
Va obtenir un èxit que no té nom; la gent no parava d’aplaudir (R-M)
→ sense precedents, de no dir, mai no vist, ésser de por
no tenir boca SV, no saber què dir, què respondre, etc. (IEC)
No li diré pas tot el que sé; no tinc boca per a donar-li un disgust tan gran / Amb aquest individu ja no tinc boca: sóc incapaç de fer-li entendre res / No tinc boca amb què contestar-li aquests comentaris / En tornar, no tenia prou boca per a lloar les vostres atencions (També s’usa amb la forma no tenir prou boca) (R-M, *, *, R-M)
→ no trobar paraules, no tenir paraules
▷ tenir cor (de fer alguna cosa) (ant.), bastar-li cor (a algú) (ant.)