IMPOSSIBLE
besar-se el cel amb la terra O, succeir la cosa més impossible, primer que allò que algú vol suposar que succeirà (A-M)
Primer es besarà el cel amb la terra, que tu no em faràs mudar / Lladre he d'esser, en que se bes el cel ab la terra, (A-M)
→demanar la lluna, fer veure la lluna al mig del dia (a algú)
cercar caragols sense rosada O, cercar o intentar coses que no es poden obtenir (A-M)
Això que demanes és com cercar caragols sense rosada
→voler tocar el cel amb la mà, voler agafar la lluna amb les dents, voler saber quants pèls té un bot, demanar la lluna, voler comptar estrelles, rentar la cara a un etíop, pescar la lluna amb un cove
▷la quadratura del cercle (p.ext.), materialment impossible (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
cercar llet de grua SV, pretenir coses impossibles (A-M)
Això que vols és com cercar llet de grua. No ho veig clar
→demanar la lluna, nedar i guardar la roba
[Men. (A-M)]
demanar la lluna SV, demanar una cosa que no es pot donar / expressió usada per a indicar que algú demana una cosa molt difícil o impossible d'obtenir / demanar coses impossibles o excessives (DIEC1, EC, A-M)
Sap que el seu treball és necessari i a l'hora de passar comptes és capaç de demanar la lluna (R-M)
→voler tocar el cel amb la mà, voler agafar la lluna amb les dents, picar alt, besar-se el cel amb la terra, voler saber quants pèls té un bot, cercar caragols sense rosada, voler comptar estrelles, rentar la cara a un etíop, cercar llet de grua, pescar la lluna amb un cove
▷fer veure la lluna en un cove (a algú) (p.ext.), la quadratura del cercle (p.ext.)
ésser flor de figuera SV, ésser una cosa impossible, mai vista (A-M)
Això que demanes és flor de figuera. Segur que no passarà
▷besar-se el cel amb la terra (p.ext.), materialment impossible (p.ext.)
fer veure la lluna al mig del dia (a algú) SV, voler fer veure una cosa increïble (DIEC1)
Em volia enganyar, em volia fer veure la lluna al mig del dia
→fer veure la lluna en un cove (a algú), besar-se el cel amb la terra
fer veure la lluna en un cove (a algú) SV, voler fer veure coses increïbles (DIEC1)
No te'l creguis que et vol fer veure la lluna en un cove (També s'usa amb la forma fer veure la lluna dins un cove (a algú))
ja ho duràs a estampar a Lluc O, es diu referint-se a una cosa impossible o inassequible (A-M)
No m'intentis convèncer de res. Ja ho duràs a estampar a Lluc
▷demà m'afaitaràs (p.ext.), ja ho contaràs a sa padrina (p.ext.)
[Manacor (A-M)]
la quadratura del cercle SD, cosa impossible / cosa d'impossible solució (DIEC1, EC)
No puc entendre que sigui tan difícil posar tothom d'acord: no cerquem pas la quadratura del cercle, només una mica de col·laboració / Que es faci milionari és tan probable com la quadratura del cercle
▷demanar la lluna (p.ext.), materialment impossible (p.ext.), cercar caragols sense rosada (p.ext.)
manxar i tocar l'orgue SCoord, fer dues coses de profit al mateix temps (A-M)
Tu vols manxar i tocar l'orgue i això no pot ser: hauràs de triar si vols treballar al matí o a la tarda
→no poder tocar les campanes i anar a la processó, nedar i guardar la roba
materialment impossible SA, impossible de fet (DIEC1)
Si ara són les cinc menys deu, has de ser a les cinc a la feina i hi ha mitja hora de viatge, és materialment impossible que hi arribis puntual
▷la quadratura del cercle (p.ext.), cercar caragols sense rosada (p.ext.), ésser flor de figuera (p.ext.)
nedar i guardar la roba SCoord, impossible / voler fer dues coses alhora que no es poden realitzar simultàniament (Fr, *)
Cal que decideixis d'una vegada si et vols casar o no. No pots nedar i guardar la roba tota la vida
→no poder tocar les campanes i anar a la processó, manxar i tocar l'orgue, cercar llet de grua
ni a fum de pebres SConj, de cap manera, ni emprant els recursos més enèrgics / no poder treure algú de cap manera d'un lloc on fa nosa (*, A-M)
Aquest estiu no em podran treure de la casa de la platja ni a fum de pebres
→ni amb fum de sabatots, ni amb calçador
[Emp. (A-M)]
■ ni amb calçador SConj, ni emprant tots els recursos possibles
No entén les coses ni amb calçador, no cal que t'hi amoïnis (S'usa en contextos negatius)
→ni amb fum de sabatots, ni que el matin, ni a fum de pebres
ni amb fum de sabatots SConj, de cap manera, ni emprant els recursos més enèrgics / de cap manera, per res del món / no aconseguir que se'n vagi ni donant-li totes les molèsties possibles / no poder treure algú de cap manera d'un lloc on fa nosa (DIEC1, EC, A-M, A-M)
Es va instal·lar al saló i no l'en pogueren treure ni amb fum de sabatots; per culpa d'ell aquella tarda no van poder sortir / No el van poder fer sortir ni amb fum de sabatots (S'usa en contextos negatius) (R-M, EC)
→ni amb calçador, ni a fum de pebres
▷ni a fum de sabatots (v.f.), ni amb fums de sabatot (v.f.)
[Barc. (A-M)]
ni en somnis SConj, impossible / expressió usada per a indicar que és lluny o impossible la realització o consecució d'alguna cosa (Fr, *)
Ni en somnis no hauria imaginat el que li estava passant! (S'usa en contextos negatius)
→ni per pensament, ni remotament, ni per miracle, ni que el matin
ni per miracle SConj, impossible / indica que la cosa de què hom parla és molt lluny d'ésser realitat (Fr, *)
Aquest cotxe no te'l podràs vendre ni per miracle: el tens mig desballestat / No aconseguirà fer-ho ni per miracle (S'usa en contextos negatius)
→ni per pensament, ni que el matin, ni en somnis, ni remotament, de cap manera
ni per pensament SConj, sense cap probabilitat / indica que la cosa de què hom parla és molt lluny d'ésser realitat (R-M, EC)
No esperis, ni per pensament, que els teus pares et deixin anar amb aquella colla (S'usa en contextos negatius) (R-M)
→ni en somnis, ni per miracle, ni remotament, ni que el matin, ni ganes, de cap manera
ni remotament SConj, impossible / expressió usada per a indicar que és lluny o impossible la realització o consecució d'alguna cosa (Fr, *)
No hauria fet el que deia ni remotament (S'usa en contextos negatius)
→ni en somnis, ni per miracle, ni per pensament, ni que el matin, de cap manera
no haver-hi camí ni carrera SV, no haver-hi cap mitjà de fer una cosa (A-M)
Amb les eines que t'han donar no hi ha camí ni carrera que puguis fer el que t'han encomanat
no haver-hi manera de SV, ésser impossible / expressió amb què hom pondera la impossibilitat d'allò que pretén (DIEC1, EC)
No hi ha manera de fer-lo arribar a l'hora / Voldria que se'n desavesés, però no hi ha manera / No hi havia forma de convèncer-lo (També s'usa amb el nom forma) (DIEC1, EC, DIEC1)
no poder tocar les campanes i anar a la processó SV, impossible / voler fer dues coses alhora que no es poden realitzar simultàniament (Fr, *)
No pots tocar les campanes i anar a la processó: si vas al teatre, no pots anar al cine
no tenir manera de SV, no tenir la possibilitat (DIEC1)
No tenia manera de saber-ho si no m'ho explicàveu abans
pescar la lluna amb un cove SV, cercar una cosa impossible d'obtenir (A-M)
Estan investigant el passat tumultuós d'un membre del comitè, però això serà com pescar la lluna amb un cove
→cercar caragols sense rosada, demanar la lluna, voler comptar estrelles
rentar la cara a un etíop SV, pretendre una cosa impossible (A-M)
Demanar-li al teu home que faci el sopar és com demanar-li de rentar la cara a un etíop
→cercar caragols sense rosada, voler tocar el cel amb la mà, voler agafar la lluna amb les dents, voler saber quants pèls té un bot, demanar la lluna, voler comptar estrelles
tan cert com ara plouen figues SA, expressió per a denotar que una cosa que s'assegura no és o bé és del tot impossible / es diu per a indicar que es considera impossible o improbable allò que un altre diu (DIEC1, A-M)
Això que dius és tan cert com ara plouen figues / —M'ha dit que ha comprat la finca. —I què més! Ara plouen figues! Vinga, home! (També s'usa amb les formes com ara plouen figues i ara plouen figues)
voler comptar estrelles SV, voler fer una cosa impossible o molt difícil (A-M)
No vulguis comptar estrelles. Això que dius és impossible de fer
→demanar la lluna, voler tocar el cel amb la mà, voler agafar la lluna amb les dents, cercar caragols sense rosada, rentar la cara a un etíop, pescar la lluna amb un cove
voler fer entrar el clau per la cabota SV, emprar un procediment equivocat / entossudir-se en un procediment ineficaç, contraproduent (R-M, DIEC1)
Exigir de la manera que ell ho fa, és voler fer entrar el clau per la cabota; no és bon sistema voler forçar les decisions dels altres; cal esperar que ho vegin clar (R-M)
→començar la casa per la teulada, passar l'arada davant dels bous
voler saber quants pèls té un bot SV, voler coses que són impossibles (A-M)
–Aquests nebots teus no sé pas com s'han criat. Ara demanen que els ajudem a pagar un viatge per tot el món. –És que volen saber quants pèls té un bot
→demanar la lluna, voler tocar el cel amb la mà, cercar caragols sense rosada, rentar la cara a un etíop
[Gandesa (A-M)]
voler tocar el cel amb la mà SV, pretendre coses impossibles (DIEC1)
Vol tocar el cel amb la mà: hauria de començar per les coses més senzilles i anar avançant
→voler agafar la lluna amb les dents, demanar la lluna, voler saber quants pèls té un bot, cercar caragols sense rosada, voler comptar estrelles, rentar la cara a un etíop
▷menjar poc i pair bé (ant.), voler fer entrar el clau per la cabota (p.ext.)