tenir fogots SV, sentir excessivament la calor (IEC)
Què feu amb la finestra oberta de bat a bat? Que teniu fogots? Per cert, que no fa gens de calor / Estiu i hivern sempre té fogots; no sent gens el fred (R-M)
▷ anar a la fresca (p.ext.), anar lleuger de roba (p.ext.)
tenir-li el peu al coll (a alguna cosa) SV, vèncer les dificultats d’una feina / vèncer un obstacle, una dificultat, una malaltia, etc. (R-M, *)
Els primers dies li ha costat molt d’integrar-se a la feina, però ara ja li té el peu al coll / A aquesta assignatura, ja li tinc el peu a la gola (També s’usa amb les formes tenir-li un peu al coll (a alguna cosa) i tenir-li el peu a la gola (a alguna cosa)) (R-M, *)
▷ posar el peu al coll (a alguna cosa) (p.ext.)
tenir corda SV, tenir aguant / estar algú en disposició de prosseguir fent alguna cosa (R-M, EC)
Han volgut que s’avorrís i l’han tractat amb molt de menyspreu, però és un home que té corda i ha seguit al seu lloc sense fer-los cap cas (R-M)
→ tenir corretja, tenir una bona esquena, tenir l’esquena grossa
▷ tenir estómac (p.ext.), tenir fetge (p.ext.)
tenir fetge SV, suportar les coses desagradables / suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ésser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc. (R-M, EC)
Ell és l’únic que va poder aguantar fins a la fi aquell espectacle tan depriment; té fetge per això i molt més (També s’usa amb les formes tenir un bon fetge i tenir molt de fetge) (R-M)
→ tenir estómac, tenir la pell dura, ésser ample d’espatlles, tenir un bon païdor
▷ tenir un fetge de rajada (p.ext.), tenir el fetge gros (p.ext.), tenir la sang de peix (p.ext.), no tenir pedres al fetge (p.ext.), tenir corda (p.ext.), arrossegar la cadena (p.ext.)
tenir l’esquena grossa SV, ésser capaç de carregar-se feines, molèsties, etc., que no li corresponen, d’aguantar que l’esbronquin, l’insultin, etc., sense amoïnar-s’hi (EC)
La Maria té l’esquena grossa: per molta feina que tingui, t’ajudarà
→ tenir una bona esquena, ésser ample d’espatlles, tenir corda, tenir corretja
tenir un bon païdor SV, algú, aguantar-ho tot amb bon esperit (IEC)
Té un bon païdor, de seguida es recuperarà d’aquesta mala notícia
→ tenir un bon pedrer, tenir fetge
▷ tenir corretja (p.ext.), de bon pair (p.ext.)
tenir una bona esquena SV, ésser capaç de carregar-se feines, molèsties, etc., que no li corresponen, d’aguantar que l’esbronquin, l’insultin, etc., sense amoïnar-s’hi (EC)
Va descarregar la seva ràbia contra ell sense que en tingués cap culpa i com que té una bona esquena, va prendre paciència / L’han bescantat pertot arreu, sort que ell té bona esquena i no s’altera fàcilment (També s’usa amb la forma tenir bona esquena) (*, R-M)
→ tenir corda, tenir corretja, ésser ample d’espatlles, tenir l’esquena grossa
tenir la pell fina SV, ésser molt susceptible (R-M)
Li ho has de dir ben discretament, amb miraments, perquè té la pell fina i de seguida s’ofèn / No sabia que tinguessis la pell tan fina (També s’usa amb els quantificadors bastant, massa, molt, tan, etc. en posició preadjectival) (R-M, *)
→ fi de pell
▷ tenir la pell dura (ant.)
tenir carbassa SV, (tenir un) suspens o insuficient en un examen (EC)
Aquesta avaluació he tingut carbassa de física i de matemàtiques
→ treure carbassa
▷ donar carbassa (a algú) (inv.), molt deficient (p.ext.)
no tenir dos dits de front SV, ésser molt curt d’enteniment (EC)
Sembla que no tingui dos dits de front, tot ho fa malament / Ja és greu, hauria de tenir dos dits de front i no comportar-se d’aquesta manera / Si tingués dos dits de front, hauria aprovat l’examen
→ no tenir dos dits de seny, no ésser-hi tot, no veure-hi dos dits de lluny, coix del front, baix de sostre