no saber per on navega SV, desorientar-se / anar perdut en un assumpte, un afer, etc. (R-M, *)
Pel que diu es veu ben bé que en aquesta qüestió no sap per on navega; no té idea de res / Durant aquella època de la seva vida, no sabia per on navegava / Semblava que no sabies per on navegaves (R-M, *, *)
→ perdre la carta de navegar, no saber per quin mar navega, a cegues
▷ sense timó (p.ext.)
no saber per quin mar navega SV, desorientar-se / anar perdut en un assumpte, un afer, etc. (Fr, IEC)
No sap per quin mar navega, no coneix el terreny de les finances i necessita assessorament / Deixa’m ajudar-te, que no saps per quin mar navegues / No sabien per quin mar navegaven, necessitaven algú que els orientés (També s’usa amb la forma no saber per quines aigües navega)
→ no saber per on navega, perdre la carta de navegar, a les palpentes, no saber on té la mà dreta
▷ no saber per quina mar navega (v.f.)
saber greu (a algú) SV, rebre un disgust (R-M)
La desatenció amb què el reberen era manifesta i això li va saber greu / Em sap greu que s’hagi comportat així amb mi; crec que no m’ho mereixia (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal) (R-M)
→ fer-li mal ventrell (a algú), caure-li avall (a algú), caure-li agre (a algú), assentar-se-li malament (a algú), caure malament (a algú), posar-se-li malament (a algú), posar-se-li com una patada al cul (a algú)
▷ prendre (alguna cosa) de través (inv.), quin greu (p.ext.), quina llàstima (p.ext.)
no saber quin dia menja pa SV, estar molt fora de la realitat, no saber de què va (A-M)
En Xavier no sap quin dia menja pa: li parlo i sembla que no m’escolti / Estàs distret, que no saps quin dia menges pa?
→ estar a la lluna de València, tenir el cap a tres quarts de quinze
saber greu (a algú) SV, lamentar una cosa o una situació, sentir pena que s’hagi esdevingut o s’esdevingui
Li sabia greu que el tractessin tan malament (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal)
→ caure-li avall (a algú), caure-li agre (a algú), assentar-se-li malament (a algú), caure malament (a algú), posar-se-li malament (a algú)
▷ fer-li malícia (a algú) (p.ext.), quin greu (p.ext.), quina llàstima (p.ext.)
vés a saber O, expressió de dubte (R-M)
Vés a saber qui vindrà avui / Han marxat massa tard; ara, aneu a saber a quina hora tornaran! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu) (*, R-M)
→ qui sap, Déu ajut quan, Déu sap, no se sap mai
saber-la llarga SV, discórrer amb certesa i promptitud; tenir experiència / tenir molta experiència i astúcia (R-M, IEC)
És un gat vell i la sap llarga / És un home que sempre triomfarà perquè la sap molt llarga, i a més, no té gaires escrúpols (També s’usa amb el quantificador molt en posició preadjectival) (*, R-M)
→ pensar-se-les totes, calçar molts punts, saber què hi ha davall terra, ésser un gat vell, ésser un punt (algú)
▷ saber més que l’oli ranci (p.ext.)
no saber on ficar (algú) SV, tenir en gran estima (R-M)
Parla del seu amic pintor i no sap on ficar-lo; considera que és un geni / No li toquis el seu col·lega; no sap on ficar-lo de tant que l’aprecia (Només s’usa amb el complement en forma pronominal) (R-M)
→ posar (algú) a les estrelles
▷ no saber on ficar-se (algú) (v.f.)
saber manejar la llengua SV, saber fer servir la llengua per a expressar els pensaments (IEC)
Sap manejar la llengua com cap altre (Fr)
→ tenir bona llengua, ésser una boca d’or, tenir un bec d’or, tenir bon bec, tenir una boca d’or
▷ no saber-se treure les paraules de la boca (ant.)
no saber on girar-se SV, trobar-se assetjat per múltiples feines, ocupacions, necessitats, etc. (IEC)
No saben on girar-se de tanta feina / Estava tan enfeinat que no sabia on girar-se (R-M, *)
→ no veure-hi de cap ull, anar escopetejat, anar de bòlit, anar de cul, anar de cucurulla, treure el fetge per la boca, curt de feina, anar a tope
▷ no saber per on girar-se (v.f.)