no saber on toca SV, estar atabalat, atordit, que no sap què dir, què fer, com captenir-se
Està molt nerviós i no sap on toca; no hi ha manera d’entendre’s amb ell / Estava tan agitat que no sabia ni on tocava / Ha passat la nit delirant, però ara ja sap on toca i està ben serè (R-M, *, R-M)
▷ perdre la carta de navegar (p.ext.)
no saber què es diu SV, estar molt atabalat, destarotat (IEC)
L’acaben d’acomiadar de la feina i, en aquests moments, no sap què es diu / Estava tan nerviós que no sabia què es deia / Estàs atabalat i no saps què et dius, asserena’t! (També s’usa amb la forma no saber el que es diu)
→ no saber què es fa, no saber què es pesca, no saber què s’empatolla
no saber què es fa SV, estar molt atabalat, destarotat (IEC)
Vol ocupar-se de tantes coses alhora que no sap què es fa / Quan es posava nerviós, no sabia el que es feia / Com pots treballar tantes hores seguides? Descansa una mica, que aviat ja no sabràs què et fas! (També s’usa amb la forma no saber el que es fa)
→ no saber què es diu, no saber què es pesca, no saber què s’empesca
no saber què es pesca SV, estar molt atabalat, destarotat (IEC)
Quan s’atabala, no sap què es pesca / Quan es va adonar que havia tingut un accident, va baixar del cotxe tan atabalat que no sabia què es pescava / No t’hi capfiquis perquè després no saps què et pesques (També s’usa amb la forma no saber el que es pesca)
→ no saber què es fa, no saber què es diu, no saber què s’empatolla, no saber què s’empesca
no saber què s’empatolla SV, expressió usada per a referir-se a un individu que diu o fa coses sense solta, embrollades, empescades, etc.
No li facis cas, està nerviós i no sap què s’empatolla / De cop i volta va començar a cridar i a dir renecs, no sabia què s’empatollava / Si no saps què t’empatolles, deixa de parlar (També s’usa amb la forma no saber el que s’empatolla)
→ no saber què s’empesca, no saber què es pesca, no saber què es diu
▷ perdre l’oremus (p.ext.)
no saber què s’empesca SV, expressió usada per a referir-se a un individu que diu o fa coses sense solta, embrollades, empescades, etc.
Quan està molt cansat, no sap què s’empesca / Quan va sonar la sirena d’emergència va fugir tan esverat que no sabia què s’empescava / Estàs nerviós i no saps què t’empesques (També s’usa amb la forma no saber el que s’empesca)
→ no saber què es pesca, no saber què s’empatolla, no saber què es fa
no saber-se mocar SV, ésser molt ignorant i poc deseixit (R-M)
Com vols que ell t’ho solucioni, si no se sap ni mocar! No té ni coneixements ni traça (R-M)
→ no saber on té la cara, no saber ni la «a», no saber fer una «o» amb un cul de got, no saber-se treure la pasta dels dits
no saber on ficar-se SV, avergonyir-se, sentir-se confús (R-M)
Quan va comprendre el mal efecte que havien causat les seves paraules, no sabia on ficar-se; se sentia realment confús / T’has posat vermell i no sabies on ficar-te, oi? (També s’usa amb els verbs fotre i posar) (R-M, *)
→ voler fondre’s
▷ anar-se’n amb la cua entre cames (p.ext.), tornar-se de tots colors (p.ext.)
no saber on s’ha de fermar l’ase SV, estar desvagat sense poder-se entretenir (IEC)
Està a l’hospital amb la cama enguixada i no sap on s’ha de fermar l’ase: s’avorreix, però no hi pot fer res / Quan va estar de baixa, no sabia on fermar l’ase (També s’usa amb la forma no saber on fermar l’ase)
▷ ensopit com una ostra (p.ext.)
■ saber estar SN, manera de comportar-se adequada per a cada circumstància
El seu saber estar és admirable / Als actes de societat sempre demostra un saber estar exquisit