AVERGONYIR-SE

abaixar el cap SV, sentir vergonya (R-M)

Fill meu, que no hagi mai d’abaixar el cap pel teu comportament / Les males accions del seu marit li feren abaixar el cap (També s’usa amb el verb acotar) (R-M)

abaixar el front, caure-li la cara de vergonya (a algú)

abaixar el front SV, sentir vergonya, reconèixer-se culpable / humiliar-se, declarar-se vençut o culpable, etc. (R-M, EC)

És un home honrat que mai no ha hagut d’abaixar el front per res (També s’usa amb el verb acalar) (R-M)

abaixar el cap, caure-li la cara de vergonya (a algú)

caure-li la cara de vergonya (a algú) O, passar molta vergonya (EC)

No sé com no li cau la cara de vergonya de tornar al poble després del que va fer / És un cínic; a un altre li hauria caigut la cara de parlar així (També s’usa amb la forma caure-li la cara (a algú)) (R-M)

abaixar el cap, abaixar el front

tornar-se de tots colors (p.ext.)

no saber on ficar-se SV, avergonyir-se, sentir-se confús (R-M)

Quan va comprendre el mal efecte que havien causat les seves paraules, no sabia on ficar-se; se sentia realment confús / T’has posat vermell i no sabies on ficar-te, oi? (També s’usa amb els verbs fotre i posar) (R-M, *)

voler fondre’s

anar-se’n amb la cua entre cames (p.ext.), tornar-se de tots colors (p.ext.)

voler fondre’s SV, avergonyir-se / sentir molta vergonya (R-M, *)

En veure que havia comès l’error de criticar el gerent davant seu mateix, es volia fondre; no sabia com arreglar-ho (R-M)

no saber on ficar-se

tornar-se de tots colors (p.ext.)