DESAPROFITAR

perdre l’estona SV, no treure cap profit d’un afer (R-M)

Em posa nerviosa veure com perd l’estona d’aquesta manera

perdre el temps, caçar mosques

DESBOCAR-SE

perdre els estreps SV, anar-se’n el genet involuntàriament els peus dels estreps / treure, el genet, involuntàriament els peus dels estreps i no poder-los-hi tornar a ficar (IEC, EC)

Quan va començar a galopar el genet va perdre els estreps

DESCAMINAR-SE

perdre el camí SV, errar el camí, no retrobar-lo / esgarriar-se, errar el camí (IEC, EC)

Es van desorientar i van perdre el camí

marrar el camí, perdre sa tramuntana de vista

sortir a camí (ant.), no saber on té la mà dreta (p.ext.)

DESCOMPONDRE'S (fig.)

perdre els estreps SV, perdre la contenció, la paciència, el control de si mateix (EC)

Va perdre els estreps a causa de la beguda i va començar a renegar contra tothom de la festa

perdre el cap, perdre el seny, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el bel, perdre l’oremus, perdre el compàs, perdre la paciència, anar-se’n de la llengua

DESCOMPTAR-SE

perdre el compte SV, descomptar-se a causa d’una circumstància aliena (R-M)

No enraonis; m’has distret i m’has fet perdre el compte; ara no sé quantes cullerades hi he posat (R-M)

fer un compte com una maça (p.ext.)

DESCONTROLAR-SE

perdre l’oremus SV, algú, perdre el control de si mateix (Fr)

L’Enric va perdre l’oremus i va començar a xisclar al mig del carrer com si estigués tocat de l’ala

perdre els estreps, perdre els papers, perdre el cap, perdre el compàs

perdre els oremus (v.f.), ha perdut el calendari (p.ext.)

[oremus: llatinisme]

DESCORATJAR-SE

perdre l’esma SV, descoratjar-se / perdre el coratge (R-M, *)

Quan va sentir que l’acusaven va perdre l’esma i ni tan sols se sabia defensar (R-M)

perdre les forces

no tenir esma (p.ext.), adormir-se-li les sangs (a algú) (p.ext.)

DESCORATJAR-SE

perdre les forces SV, afeblir-se / esdevenir feble (R-M, *)

Creu-me, anima’t; no perdis les forces i continua lluitant pel teu propòsit / Em faig vell: perdo les forces (R-M, EC)

caure-li les ales del cor (a algú), negar-se en poca aigua, perdre l’esma

adormir-se-li les sangs (a algú) (p.ext.)

DESEQUILIBRAR-SE

perdre peu SV, deixar de tocar a terra tot caminant (R-M)

Caminava tan arran del marge que va perdre peu i va caure a baix / Aquest camí ple de mates és perillós, perquè hi és fàcil perdre peu (R-M)

anar per terra (p.ext.)

DESESMAT

perdre la carta de navegar SV, desesmat / perdre la facultat de saber què es fa (Fr, *)

Ha perdut la carta de navegar perquè li han encarregat massa feina per a demà

anar de bòlit, no saber on toca

« Pàgina 3 de 11 »