RETRACTAR-SE
retirar la paraula SV, rectificar una actitud, retirar una ofensa (R-M)
Cal que et justifiquis i retiris la paraula; ells estan molt ofesos (R-M)
→ cantar la palinòdia
▷ dir el mea culpa (p.ext.)
retirar la paraula SV, rectificar una actitud, retirar una ofensa (R-M)
Cal que et justifiquis i retiris la paraula; ells estan molt ofesos (R-M)
→ cantar la palinòdia
▷ dir el mea culpa (p.ext.)
ni una paraula SConj, res / cap comentari (R-M, *)
No vull sentir ni una paraula entorn d’aquest tema (S’usa en contextos negatius)
→ muts i a la gàbia
tenir la paraula prompta SV, ésser expeditiu en la parla, parlar soltament
Té la paraula prompta fins i tot quan li fan preguntes compromeses / És ràpid de reflexos: és de paraula prompta (També s’usa amb la forma de paraula prompta)
→ tenir la paraula fàcil, tenir facilitat de paraula, tenir trencat el tel de la llengua
deixar (algú) sense paraula SV, esbalair / deixar algú atònit, estupefacte, meravellar (R-M, *)
Les seves declaracions van deixar el fiscal sense paraula / L’acusació d’aquell home el va deixar sense paraula; no encertava a defensar-se d’un atac tan absurd (*, R-M)
→ deixar (algú) de pedra, deixar (algú) sense resposta
▷ deixar (algú) sense paraules (v.f.), quedar sense paraula (inv.), no tenir paraules (inv.), no trobar paraules (inv.), perdre la paraula (inv.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.), dir-ne una de fresca (a algú) (p.ext.)
perdre la paraula SV, fórmula que s’usa amb el significat de quedar suspès d’admiració, de por (A-M)
La inesperada entrada del director li va fer perdre la paraula; precisament estava parlant d’ell (R-M)
▷ deixar (algú) sense paraula (inv.), deixar (algú) sense resposta (inv.), quedar de pedra (p.ext.)
quedar sense paraula SV, quedar molt sorprès (R-M)
En veure aquell regal tan extraordinari va quedar sense paraula. Era una peça raríssima per a la seva col·lecció (També s’usa amb els verbs restar, romandre, etc.) (R-M)
→ quedar de pedra, quedar de pasta de moniato, quedar sense resposta
▷ deixar (algú) sense paraula (inv.), no tenir paraules (p.ext.), no trobar paraules (p.ext.)
donar la paraula (a algú) SV, donar l’autorització per a parlar en una reunió, assemblea, etc.
Després de l’exposició, el moderador va donar la paraula als assistents perquè fessin preguntes a l’orador / Va concedir la paraula al primer que la va demanar (També s’usa amb el verb concedir)
▷ prendre la paraula (inv.), recobrar la paraula (inv.), tenir la paraula (inv.), demanar la paraula (inv.)
« Pàgina 7 de 7