EVACUAR

tenir una necessitat SV, sentir la dita urgència (de defecar) (A-M)

Tinc una necessitat, atura el cotxe a l’àrea de servei, que aniré al lavabo

fer les necessitats (p.ext.)

FANFARRONEJAR

fer de la necessitat virtut SV, donar-se mèrit com si hom fes volenterosament allò que inevitablement ha de fer (IEC)

Has d’anar a escola perquè és la teva obligació, no facis de la necessitat virtut

fer farons (p.ext.)

IMPRESCINDIBLE

de primera necessitat SP, expressió aplicada a allò de què hom no pot prescindir (EC)

El pa és un article de primera necessitat / La feina ho és tot per a la Maria (EC, *)

INTENSIFICADOR

de necessitat SP, dit per a intensificar una propietat

Amb els problemes que va tenir de jove, s’ha tornat boig de necessitat / No va tenir l’oportunitat de rebre una bona educació i és ignorant de necessitat / Ella és alta de necessitat perquè els seus pares també ho són molt

en gran manera (p.ext.), de campionat (p.ext.)

NECESSÀRIAMENT

per necessitat SP, necessàriament / perquè hom no té cap altre possibilitat (A-M, *)

Robava per necessitat / Demana almoina per necessitat (EC, *)

de necessitat (v.f.), per força (p.ext.)

ORINAR

tenir una necessitat SV, sentir la dita urgència (d’orinar) (A-M)

Sempre tenia una necessitat quan no hi havia cap lavabo a prop. Quin nen!

fer les necessitats (p.ext.), fer aigua (p.ext.), mudar l’aigua al canari (p.ext.)

POBRE

tenir necessitat SV, no tenir els mitjans econòmics necessaris per a sobreviure

Els que tenen necessitat ho passen molt malament / Als camps de refugiats hi ha molta gent que té necessitat

viure en l’estretor

tenir quartos (ant.), el tercer món (p.ext.)

TERRIBLE

mortal de necessitat SA, dit per a indicar que algú té una propietat en grau excessiu

No han pogut salvar-lo; el seu mal era mortal de necessitat / Ha estat una classe mortal de necessitat: quin avorriment! / En les malalties llargues, la suor freda no és de necessitat mortal (També s’usa amb la forma de necessitat mortal) (R-M, *, *)

fer més por que una pedregada (p.ext.), com una mala cosa (p.ext.)

VOLENTERÓS

fer de la necessitat virtut SV, fer voluntàriament allò que de totes maneres s’hauria de fer obligatòriament (IEC)

Jo faré de la necessitat virtut, és a dir, jo faré de bona gana el que jo seria obligat a fer per necessitat (A-M)