a cavall de l’euga blanca SP, en dificultats econòmiques / no tenir gens de diners (R-M, A-M)

S’ha venut el negoci i fa temps que va a cavall de l’euga blanca; té prou feina a mantenir-se / Des de la mort del seu pare es troba a cavall de l’euga blanca (S’usa normalment amb el verb anar) (R-M)

→ anar blau, anar curt de calés, no tenir un cèntim, pobre com una rata

▷ marxar en un cavall blanc (p.ext.), estar amb l’aigua fins al coll (p.ext.)

amb les mans al cap SP, amb les mans buides, sense posseir res (A-M)

Creia que al casino es faria milionari i n’ha sortit amb les mans al cap (S’usa normalment amb verbs de moviment i també amb el verb quedar)

→ amb les mans darrere, amb una mà al davant i una altra al darrere, amb les mans buides, amb la roba de l’esquena, amb la roba que porta

amb les mans buides SP, anar sense res, no posseir allò que s’esperava posseir (A-M)

Pensàvem que faríem molts diners amb aquell negoci, però en vam tornar amb les mans buides (S’usa normalment amb verbs de moviment i també amb el verb quedar)

→ amb les mans al cap, amb la roba de l’esquena, amb la roba que porta, amb les mans darrere, amb una mà al davant i una altra al darrere

amb les mans darrere SP, molt pobre (R-M)

S’ha quedat amb les mans darrere; ha venut la casa on vivia i s’ha gastat els diners; és un perdulari (S’usa normalment amb els verbs anar, quedar, etc.) (R-M)

→ amb les mans al cap, amb una mà al davant i una altra al darrere, amb les mans darrere, més pobre que un Déu te’n do

▷ amb les mans al darrere (v.f.)

amb una mà al davant i una altra al darrere SP, pobre, sense res (R-M)

S’ho ha jugat tot; qualsevol dia el veurem amb una mà al davant i una altra al darrere, no li quedarà ni la camisa (S’usa normalment amb verbs de moviment i també amb el verb quedar) (R-M)

→ amb les mans darrere, amb les mans al cap, amb les mans buides, més pobre que un Déu te’n do

anar blau SV, no tenir ni un cèntim / no portar cap cèntim / no tenir diners (R-M, A-M, *)

Era aquell temps d’estudiants en què tots anàvem blaus i no teníem ni per a fumar (R-M)

→ anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar curt de calés, anar prim de calés, a cavall de l’euga blanca

▷ anar fort d’armilla (ant.), lluir-li el pèl (a algú) (ant.)

anar curt de calés SV, tenir pocs diners (IEC)

No et puc convidar, vaig curt de calés / Va dir que no s’ho podia comprar perquè aquesta temporada va curt i ha de fer estalvis / Si heu d’anar curt, ja em pagareu un altre dia (També s’usa amb la forma anar curt i amb els noms diner i pistrinc) (*, R-M, Fr)

→ anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, anar blau, a cavall de l’euga blanca, atrotinat de fortuna, tenir vint-i-quatre hores de renda tots els dies

▷ ésser un tal i un qual (p.ext.), ésser un tal per qual (p.ext.), anar escanyat (d’alguna cosa) (p.ext.)

anar fluix d’armilla SV, no tenir gaires diners (R-M)

Quan va fluix d’armilla no cal que li demanis que et compri res; serà inútil / Ho sento, no et puc deixar diners, vaig fluix d’armilla (R-M)

→ anar prim de butxaca, anar blau, tenir l’armilla malalta, no tenir un cèntim, no arribar-li els cordons (a algú), anar prim de calés, anar curt de calés, ballar-la magra, passar-la magra

▷ anar fort d’armilla (ant.), anar folrat d’armilla (ant.), anar calent d’armilla (ant.), ballar-la grassa (ant.), anar escanyat (d’alguna cosa) (p.ext.)

anar prim de butxaca SV, escàs de diners (Fr)

Treballa molt; però, tot i així, va prim de butxaca perquè té moltes despeses

→ anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar blau, anar prim de calés, més pobre que un Déu te’n do, atrotinat de fortuna

anar prim de calés SV, tenir pocs diners (R-M)

Com que gasta tant en roba, sempre va prim de calés / Com que tot s’ho gasta de qualsevol manera, sempre va prim (També s’usa amb la forma anar prim) (*, R-M)

→ anar fluix d’armilla, anar curt de calés, anar prim de butxaca, anar blau, atrotinat de fortuna, no guanyar l’aigua que beu

atrotinat de fortuna SA, [anar] molt malament de fortuna (IEC)

El negoci no li va gaire bé últimament i està atrotinat de fortuna

→ anar prim de calés, anar prim de butxaca, anar curt de calés

▷ anar cosit de bitllets (ant.)

badar la boca al vent SV, no tenir res per a menjar / no tenir res que menjar: estar mancat de recursos (R-M, A-M)

Els desplaçats a causa de la guerra baden la boca al vent. Per aquest motiu s’ha demanat ajuda internacional / No tenen res per a menjar, baden sa boca en es vent

→ mossegar-se els punys, fer badalls i creuetes, brandar el cèrcol, menjar-se ses ungles, no guanyar l’aigua que beu

▷ mort de gana (p.ext.)

• badar sa boca en es vent (Mall.)

ballar-la magra SV, passar privacions / viure amb estretor / passar misèria, necessitat (R-M, IEC, EC)

Està sense feina i la balla magra / En Fort la ballava bastant magra, anava fent la viu-viu (També s’usa amb els quantificadors bastant, molt, etc. en posició preadjectival) (R-M, A-M)

→ passar-la magra, passar-la prima, anar a coca caliu, anar fluix d’armilla, ballar-la prima, viure en l’estretor, tenir vint-i-quatre hores de renda tots els dies

▷ anar calent d’armilla (ant.), ballar-la grassa (ant.)

ballar-la prima SV, passar estretor, viure amb escassesa de recursos (A-M)

Sé cert que la ballen prima (A-M)

→ passar-la prima, passar-la magra, anar a coca caliu, ballar-la magra, viure en l’estretor

▷ ballar-la grassa (ant.)

brandar el cèrcol SV, no tenir gens de pa a casa (A-M)

A casa, darrerament ens toca brandar el cèrcol: no tenim res per a menjar

→ badar la boca al vent

[Tarr. (A-M)]

cantar els goigs de sant Prim SV, passar-ho molt prim, tenir molt pocs recursos per a viure (A-M)

Aquella família ho està passant molt malament, ja fa dos mesos que tots canten els goigs de sant Prim i per això els vaig a portar menjar

→ ballar els goigs de sant Prim, passar-la prima

▷ tenir la panxa a l’esquena (p.ext.), mort de gana (p.ext.)

[Or. (A-M)]

estar a la barra SV, estar sense cap cèntim (A-M)

Ara mateix no em demanis diners perquè estic a la barra

→ no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir ni una malla, no tenir blanca

més pelat que Carracuca SA, molt pobre (A-M)

No cal que miris de demanar-li diners: no té feina i està més pelat que Carracuca

→ més pelat que una rata, més pelat que sant Marc, més pobre que una rata, pelat com un picaportes, pelat com una roca, pobre com Job, pobre com un rupit, pobre com una rata, pobre com una rata d’església

[Val. (A-M)]

més pelat que sant Marc SA, molt pobre (A-M)

No em demanis diners que som a fi de mes i estic més pelat que sant Marc

→ més pelat que una rata, més pelat que Carracuca, més pobre que una rata, pelat com un picaportes, pelat com una roca, pobre com Job, pobre com un rupit, pobre com una rata, pobre com una rata d’església

[Mall. (A-M)]

més pelat que una rata SA, molt pobre (A-M)

Estic més pelat que una rata: no en tinc ni cinc

→ més pobre que una rata, pobre com una rata, pobre com una rata d’església, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc, pelat com una roca, pelat com un picaportes, pobre com Job

▷ més pelat que un jonc (p.ext.)

més pobre que un Déu te’n do SA, extremadament pobre (R-M)

Ha volgut fer mil negocis estrafolaris i a la fi ha quedat més pobre que un Déu te’n do (R-M)

→ pobre com una rata, pobre com una rata d’església, no tenir-ne ni cinc, no tenir un clau, amb les mans darrere, anar prim de butxaca, amb una mà al davant i una altra al darrere

▷ a la misèria (p.ext.)

■ més pobre que un soterrar de capa i creu SA, extremament pobre, que no té res

És més pobre que un soterrar de capa i creu: passa molta gana

→ no tenir més que el sol que pega a la cara

[Val.]

més pobre que una rata SA, [ésser] molt pobre (R-M)

Presumeix de tenir moltes cases, però en realitat és més pobre que una rata (R-M)

→ més pelat que una rata, pobre com una rata, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc, pelat com un picaportes, pelat com una roca, pobre com Job, pobre com un rupit, pobre com una rata d’església

no arribar-li els cordons (a algú) O, no tenir prou diners per a fer alguna cosa (IEC)

Ja m’agradaria comprar-me aquesta catifa oriental, però, noi, no m’arriben els cordons; en demanen massa (R-M)

→ anar fluix d’armilla

▷ anar folrat d’armilla (ant.), anar just (d’alguna cosa) (p.ext.)

no guanyar l’aigua que beu SV, no cobrar la paga que es mereix (A-M)

En enviudar no guanyava l’aigua que bevia i les passava molt magres

→ anar prim de calés, badar la boca al vent

no haver-hi a casa pa, ni vi, ni crostes SV, es diu d’una família pobra / estar una casa desproveïda de subsistències (Fr, A-M)

Estem passant per una mala ratxa. A casa no hi ha pa, ni vi, ni crostes (També s’usa amb la forma no haver-hi pa, ni vi, ni crostes)

→ no tenir un bocí de pa, tenir vint-i-quatre hores de renda tots els dies

no poder menjar faves torrades SV, pobre / no tenir res (Fr, *)

No li demanis diners. Que no veus que no pot menjar faves torrades? És més pobre que tots nosaltres

→ poder tancar el pa sota una xicra, no tenir de què fer estelles, no poder tirar pilota a l’olla

no poder tirar pilota a l’olla SV, no tenir mitjans econòmics (R-M)

Tant que presumen i no poden tirar pilota a l’olla; són uns perdularis (R-M)

→ no tenir de què fer estelles, no poder menjar faves torrades

▷ anar folrat d’armilla (ant.)

no tenir blanca SV, no tenir diners (IEC)

A ell no li demanis cap préstec, no té blanca / Està sense blanca, haurà de demanar diners a la seva mare (També s’usa amb la forma sense blanca)

→ no tenir un clau, no tenir un cèntim, estar a la barra, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir ni una malla, no tenir-ne ni cinc, restar sense una creu, no tenir una creu

▷ tenir quartos (ant.), ésser un tal i un qual (p.ext.), ésser un tal per qual (p.ext.)

no tenir casa ni alberg SV, ésser molt pobre, no tenir de què viure ni on habitar (A-M)

És una persona que no té casa ni alberg i ha de viure de la caritat de la gent / Després de la crisi econòmica, molts ciutadans van quedar sense casa ni alberg (També s’usa amb la forma sense casa ni alberg)

→ no tenir de què fer estelles; no tenir foc, ni llum, ni lloc a on ventar; portar la casa a sobre; no tenir un pam de teulada

no tenir de què fer estelles SV, no tenir res / patir misèria (R-M, IEC)

Es fa un tip de treballar, però són tants de família, que no té de què fer estelles (També s’usa amb la forma no tenir d’on fer estelles) (R-M)

→ no tenir de què fer mànigues, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir un pa a la post, passar la mà per la paret, no tenir més que els set pams de terra en el fossar

no tenir de què fer mànigues SV, no tenir de què disposar en cas de necessitat (IEC)

Quan va tornar del casino no tenia de què fer mànigues. Va haver de demanar un préstec per tal de pagar el lloguer del pis

→ no tenir de què fer estelles, no tenir més que els set pams de terra en el fossar, no tenir més que la capa al muscle, no tenir ni gra ni palla, no tenir ni un rosegó per a distreure la gana, no tenir on caure mort, no tenir sinó la creu del front

no tenir dos diners per a fer cantar un cec SV, pobre / no tenir mitjans econòmics (Fr, *)

Aquest no té dos diners per a fer cantar un cec i pretén convidar-nos a tots!

→ no tenir on caure mort, no tenir blanca, no tenir ni una malla, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir una creu, no tenir-ne ni cinc, restar sense una creu

no tenir foc, ni llum, ni lloc a on ventar SV, estar mancat dels mobles o atuells necessaris (A-M)

Quan es van casar no tenien foc, ni llum, ni lloc a on ventar / Vivien en un lloc molt desmarxat, sense foc, ni llum, ni lloc a on ventar, però eren feliços (També s’usa amb la forma sense foc, ni llum, ni lloc a on ventar)

→ no tenir casa ni alberg, portar la casa a sobre

[Mall. (A-M)]

no tenir més que els set pams de terra en el fossar SV, no tenir cap riquesa ni propietat, ésser molt pobre (A-M)

Li agrada fer-se passar per ric, però no té més que els set pams de terra en el fossar (També s’usa amb el numeral nou i amb la forma no tenir més que els set pams de terra)

→ no tenir de què fer estelles, no tenir més que el sol que pega a la cara, no tenir de què fer mànigues, no tenir més que la capa al muscle, no tenir ni gra ni palla, no tenir ni un rosegó per a distreure la gana, no tenir un pa a la post

no tenir més que la capa al muscle SV, no tenir recursos, ésser molt pobre (A-M)

Han demanat un préstec, però els l’han denegat, perquè no tenen més que la capa al muscle i no es refien que puguin tornar-lo

→ no tenir més que el sol que pega a la cara, no tenir sinó la creu del front, tenir el dia i la nit, no tenir de què fer mànigues, no tenir més que els set pams de terra en el fossar, no tenir ni gra ni palla, no tenir ni un rosegó per a distreure la gana

no tenir-ne ni cinc SV, no tenir mitjans econòmics

No et puc donar res perquè no en tinc ni cinc / Va fer molts oficis però se’n va tornar al poble sense ni cinc; no va saber aprofitar cap situació (També s’usa amb la forma sense ni cinc) (*, R-M)

→ no tenir un cèntim, més pobre que un Déu te’n do, no tenir blanca, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir ni una malla, no tenir un clau, no tenir una creu, restar sense una creu

▷ pobre vergonyant (p.ext.)

■ no tenir ni gra ni palla SV, ésser molt pobre

Aquesta família no té ni gra ni palla. No sé pas com s’ho fan per arribar a final de mes / Vivien en una barraca mal feta, sense gra ni palla (També s’usa amb la forma sense gra ni palla)

→ no tenir de què fer mànigues, no tenir ni un rosegó per a distreure la gana, no tenir un pa a la post, no tenir més que la capa al muscle

no tenir ni un rosegó per a distreure la gana SV, ésser molt pobre

Aquella família tan apoderada s’ha arruïnat, ara no té ni un rosegó per a distreure la gana / Passaven els dies i continuaven sense un rosegó per a distreure la gana (També s’usa amb la forma sense un rosegó per a distreure la gana)

→ no tenir un pa a la post, no tenir de què fer mànigues, no tenir ni gra ni palla, no tenir trast que parar, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir més que la capa al muscle, poder tancar el pa sota una xicra, no tenir un bocí de pa

no tenir ni una malla SV, no tenir res / ésser molt pobre (R-M, IEC)

Quan va associar-se amb l’altre, no tenia ni una malla, però ara té molt més que ell / Esta-ven sense una malla, però ningú no ho sabia (També s’usa amb la forma sense una malla) (R-M, *)

→ no tenir de què fer estelles, no tenir un clau, no tenir un cèntim, estar a la barra, no tenir blanca, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir-ne ni cinc, restar sense una creu, no tenir un bocí de pa

no tenir ofici ni benefici SV, no tenir una manera fixa de treballar, de guanyar-se la vida (A-M)

El seu soci no tenia ofici ni benefici i li va tirar per terra el negoci / És un home sense ofici ni benefici; no té res de res (També s’usa amb la forma sense ofici ni benefici) (*, R-M)

▷ home de molts oficis (ant.), ésser un manta (p.ext.), no fotre brot (p.ext.)

no tenir on caure mort SV, no tenir res / ésser molt pobre, no posseir res / ésser molt pobre, estar completament mancat de béns de fortuna (R-M, A-M, A-M)

Presumeix molt de fer negocis, però el cert és que no té on caure mort (R-M)

→ no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir de què fer mànigues, no tenir més que els set pams de terra en el fossar, no tenir trast que parar, no tenir una creu per a tapar-se un ull

▷ tenir on posar la mà (ant.), estar arreglat (algú) (ant.)

no tenir sinó la creu del front SV, no tenir res (R-M)

Ai, ric, diu? Si no té sinó la creu del front, pobre home! (R-M)

→ no tenir de què fer estelles, no tenir més que el sol que pega a la cara, no tenir més que la capa al muscle, no tenir de què fer mànigues, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir ni gra ni palla, no tenir trast que parar

no tenir trast que parar SV, no tenir cap bé material / ésser molt pobre, no tenir recursos per a viure còmodament (R-M, A-M)

És un pobre rodamón que no té trast que parar; tant li fa viure en un lloc com en un altre, mentre pugui menjar (R-M)

→ no tenir de què fer estelles, no tenir de què fer mànigues, no tenir ni gra ni palla, no tenir sinó la creu del front, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir on caure mort, no tenir un pa a la post, no tenir més que la capa al muscle

▷ tenir on posar la mà (ant.)

[Mall. (A-M)]

no tenir un bocí de pa SV, ésser molt pobre (A-M)

Sap greu veure’ls així. Fa un temps tenien una situació benestant, però ara no tenen un bocí de pa

→ no haver-hi a casa pa, ni vi, ni crostes; no tenir ni una malla; no tenir ni un rosegó per a distreure la gana

no tenir un cèntim SV, no tenir gens de diners, ésser molt pobre (A-M)

Van venir de França que no tenien un cèntim i feien qualsevol cosa per a guanyar-se la vida / No té ni un cèntim i es vol comprar un cotxe car. No l’entenc pas (També s’usa amb els noms duro, pesseta, quarto, ral i xavo, i amb la forma sense un cèntim)

→ no tenir de què fer estelles, no tenir un clau, no tenir blanca, anar fluix d’armilla, no tenir ni una malla, no tenir-ne ni cinc, estar a la barra, no tenir una creu, restar sense una creu, no tenir dos diners per a fer cantar un cec

▷ anar folrat d’armilla (ant.), deixar (algú) sense un cèntim (inv.)

no tenir un clau SV, no tenir res, ni diners ni mitjans (IEC)

Ell va llençant els diners; arribarà un moment que no tindrà un clau i no sé com s’ho farà / No té ni un clau i no es pot comprar el cotxe / Com que estava sense un clau, no va comprar regals de Nadal per a ningú (També s’usa amb la forma sense un clau) (R-M, *, *)

→ no tenir de què fer estelles, no tenir un cèntim, no tenir blanca, més pobre que un Déu te’n do, estar a la barra, no tenir una creu, no tenir-ne ni cinc, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, restar sense una creu, no tenir ni una malla

▷ anar folrat d’armilla (ant.)

no tenir un pa a la post SV, algú, ésser molt pobre (IEC)

La gent que no té un pa a la post no vacil·la a emigrar en cerca de treball / Vivien, sense pa a la post, als afores del poble (També s’usa amb la forma sense pa a la post) (R-M, *)

→ no tenir de què fer estelles, no tenir ni un rosegó per a distreure la gana, no tenir més que el sol que pega a la cara, tenir el dia i la nit, no tenir ni gra ni palla, poder tancar el pa sota una xicra

no tenir un pam de teulada SV, no tenir casa on habitar (R)

No tenen un pam de teulada, viuen en sa misèria

→ no tenir casa ni alberg

[Mall. (A-M)]

no tenir una creu SV, moneda / no tenir diners, ésser pobre (Fr, *)

No tenien una creu i havien de demanar caritat

→ no tenir blanca, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir ni una malla, no tenir un clau, no tenir un cèntim, no tenir una creu, no tenir-ne ni cinc, restar sense una creu

no tenir una creu per a tapar-se un ull SV, no tenir res / no tenir cap diner (R-M, IEC)

Està completament arruïnat; no té una creu per a tapar-se un ull, tan ric que era! (R-M)

→ no tenir de què fer estelles, no tenir més que el sol que pega a la cara, tenir el dia i la nit, no tenir sinó la creu del front, no tenir trast que parar, no tenir ni gra ni palla, no tenir més que els set pams de terra en el fossar

▷ anar folrat d’armilla (ant.)

passar la mà per la paret SV, no tenir diners (R-M)

Aquest, només pot passar la mà per la paret; ha quedat arruïnat (R-M)

→ no tenir de què fer estelles

▷ tenir on posar la mà (ant.)

passar-la prima SV, patir fam o necessitat (R-M)

L’any que no plou, els pagesos de secà la passen prima (També s’usa amb el quantificador molt en posició preadjectival) (R-M)

→ ballar-la magra, passar-la magra, ballar-la prima, anar a coca caliu, viure en l’estretor, cantar els goigs de sant Prim

▷ passar-ho prim (v.f.)

pelat com un picaportes SA, pobre / sense diners (Fr, *)

Pobre i pelat com un picaportes / Ho sento, no et puc deixar diners, perquè vaig pelat com un picaportes. No en tinc ni per a pagar el lloguer del pis (A-M, *)

→ pelat com una roca, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc, més pelat que una rata, més pobre que una rata, pobre com Job, pobre com un rupit, pobre com una rata, pobre com una rata d’església

pelat com una roca SA, es diu d’una persona molt pobra (A-M)

El negoci li va anar malament i va quedar pelat com una roca

→ més pelat que una rata, pelat com un picaportes, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc, més pobre que una rata, pobre com Job, pobre com un rupit, pobre com una rata, pobre com una rata d’església

pobre com Job SA, [ésser] pobre / que no té el necessari per a viure (IEC, *)

No té diners, és pobre com Job

→ pobre com una rata, pobre com un rupit, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc, més pelat que una rata, més pobre que una rata, pelat com un picaportes, pelat com una roca, pobre com una rata d’església

pobre com un rupit SA, extremadament pobre (A-M)

És pobre com un rupit. No en té ni per a agafar el metro (També s’usa ometent l’adjectiu)

→ pobre com una rata de sagristia, pobre com Job, pobre com una rata d’església, pobre com una rata, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc, més pelat que una rata, més pobre que una rata, pelat com una roca

pobre com una rata SA, extremadament pobre (A-M)

És pobre com una rata: es troba en la misèria més absoluta

→ més pobre que un Déu te’n do, més pelat que una rata, a cavall de l’euga blanca, pobre com Job, més pobre que una rata, pobre com un rupit, pobre com una rata de sagristia, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc

pobre com una rata d’església SA, molt pobre / extremadament pobre (A-M)

És pobre com una rata d’església: ho va perdre tot a la borsa

→ pobre com una rata, pobre com un rupit, pobre com una rata de sagristia, més pobre que un Déu te’n do, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc, més pelat que una rata, més pobre que una rata, pelat com una roca

pobre com una rata de sagristia SA, pobre / molt pobre (Fr, *)

Amb l’incendi es va cremar tot el que tenia i ara és pobre com una rata de sagristia

→ pobre com una rata, pobre com una rata d’església, pobre com un rupit, més pelat que Carracuca, més pelat que sant Marc, més pelat que una rata, més pobre que una rata, pelat com un picaportes, pobre com Job

pobre de Jesucrist SA, persona que viu d’almoina (A-M)

Passarà tota la seva vida com un pobre de Jesucrist, si no s’espavila a trobar una feina

▷ demanar caritat (a algú) (p.ext.), parar la mà (a algú) (p.ext.), allargar la mà (a algú) (p.ext.), pobre desgraciat (p.ext.), pobre vergonyant (p.ext.)

pobre de solemnitat SA, el qui no posseeix absolutament res (A-M)

Són pobres de solemnitat: estan completament arruïnats

pobre vergonyant SA, el qui passa fretura de coses necessàries per a la vida i no gosa captar per vergonya (A-M)

És un pobre vergonyant (IEC)

▷ pobre de Jesucrist (p.ext.), pobre desgraciat (p.ext.), no tenir-ne ni cinc (p.ext.)

poder tancar el pa sota una xicra SV, es diu d’una persona o gent molt pobra (A-M)

S’ha sabut el cas d’una família que vivia a dins d’un cotxe, són tan pobres que podrien tancar el pa sota una xicra

→ no poder menjar faves torrades, no tenir ni un rosegó per a distreure la gana, no tenir un pa a la post

portar la casa a sobre SV, ésser pobre / anar carregat amb bona part d’allò que hom posseeix (Fr, EC)

Aquests saltimbanquis porten la casa a sobre; no posseeixen res més que el carro on traginen les coses / No tenen res fora del que veus: porten la casa al damunt (També s’usa amb la forma portar la casa al damunt) (R-M, *)

→ tenir el dia i la nit; no tenir foc, ni llum, ni lloc a on ventar; no tenir casa ni alberg

restar sense una creu SV, moneda / restar sense diners, ésser pobre (Fr, *)

Després de la crisi econòmica, molts van restar sense una creu

→ no tenir blanca, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir ni una malla, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir-ne ni cinc

ric com el grill SA, [ésser] aparentment ric, però realment pobre / [ésser] pobre, encara que tingui aparença o pretensions de ric. Es diu al·ludint al soroll característic que fan els grills, que imita el so de ric, ric (A-M)

Vigila que les aparences enganyen. Aquest noi és ric com el grill / Per la manera com vesteix sembla que tingui molts diners, però és ric com el grill

▷ hereu del Mas-cremat i de la Torre-baixinera (p.ext.)

tenir l’armilla malalta SV, tenir o portar pocs diners (IEC)

Fa dies que no rumbeja com abans; deu tenir l’armilla malalta i no pot gastar (R-M)

→ anar fluix d’armilla

▷ anar fort d’armilla (ant.), anar calent d’armilla (ant.)

■ tenir necessitat SV, no tenir els mitjans econòmics necessaris per a sobreviure

Els que tenen necessitat ho passen molt malament / Als camps de refugiats hi ha molta gent que té necessitat

→ viure en l’estretor

▷ tenir quartos (ant.), el tercer món (p.ext.)

tenir vint-i-quatre hores de renda tots els dies SV, no tenir res, ésser molt pobre (A-M)

Era una família que vivia en una caravana atrotinada. Es pot dir que tenia vint-i-quatre hores de renda tots els dies

→ ballar-la magra; anar curt de calés; no haver-hi a casa pa, ni vi, ni crostes

viure en l’estretor SV, no tenir mitjans econòmics

Fa anys que està a l’atur i viu en l’estretor

→ passar-la prima, ballar-la magra, ballar-la prima, tenir necessitat

▷ viure en l’abundància (ant.), nedar en la prosperitat (ant.), tenir quartos (ant.)