mortal de necessitat SA, dit per a indicar que algú té una propietat en grau excessiu

No han pogut salvar-lo; el seu mal era mortal de necessitat / Ha estat una classe mortal de necessitat: quin avorriment! / En les malalties llargues, la suor freda no és de necessitat mortal (També s’usa amb la forma de necessitat mortal) (R-M, *, *)

▷ fer més por que una pedregada (p.ext.), com una mala cosa (p.ext.)