APROFITAR-SE
menjar pa de cony SV, viure dels guanys obtinguts amb el comerç carnal de la muller, de la filla, etc. (R-M)
És un desgraciat que menja pa de cony (R-M)
▷ menjar olla de cabró (p.ext.)
menjar pa de cony SV, viure dels guanys obtinguts amb el comerç carnal de la muller, de la filla, etc. (R-M)
És un desgraciat que menja pa de cony (R-M)
▷ menjar olla de cabró (p.ext.)
no menjar-se (alguna cosa) les rates O, ésser ben utilitzat (R-M)
Tot el que va guanyar l’any passat, no se li ho menjaran les rates, no! Ja ho ha invertit en un negoci molt estable / Els seus esforços no se’ls menjaran les rates, prou que se’n beneficia (R-M)
▷ criar rovell (ant.)
no menjar per no cagar SV, ésser molt avar (R-M)
No cal que li vagis a manllevar res que no t’ho donarà: no menja per no cagar / Sembla estrany que pugui viure tan aferrat als seus béns. No menja per no cagar (R-M)
→ no donar ni la merda que caga, més estret que una fulla de pi, partir un diner per quatre
menjar en el mateix plat SV, avenir-se / ésser molt amics (R-M, EC)
En Pere i l’Anna mengen en el mateix plat i es donen molt suport l’un a l’altre / En aquesta colla mengen tots en el mateix plat
→ fer ali, no haver-hi pa partit
▷ menjar al mateix plat (v.f.)
menjar-se les paraules SV, no pronunciar clarament (R-M)
Quan dicta no l’entén ningú perquè es menja les paraules i s’ha d’endevinar què ha dit / Que no has dinat, que et menges les paraules? Parla clar, home! / Vocalitza bé, si et plau, que sembla que et mengis els mots (També s’usa amb el nom mot) (R-M, R-M, *)
▷ parlar entre dents (p.ext.), fer embuts (p.ext.), fer una explicació de gall dindi (p.ext.), no treure’s les paraules de la boca (p.ext.)
■ menjar com un carreter SV, no tenir bones maneres a l’hora de menjar
Té la boca oberta mentre mastega, menja com un carreter / Queixala abans d’empassar-se el menjar que té dins la boca, menja com un carreter
→ menjar com un porc, afartar-se com un porc
menjar-se (algú) a petons SV, besar algú repetidament / besar algú, acariciar-lo, extremosament (Fr, EC)
Quan ha vist el seu nebot petit ha corregut cap a ell i se l’ha menjat a petons / Es menjaria el nét a besades (També s’usa amb els noms bes i besada)
→ menjar-se (algú) a festes
▷ fer festes (a algú) (p.ext.)
■ menjar-se el coco SV, posar-se consirós, preocupar-se greument per alguna cosa
Com que havia tingut una enganxada a la feina, es va passar el dia menjant-se el coco, pensant que potser l’acomiadarien
→ trencar-se el cap, buidar-se el cap, escalfar-se el cap, donar voltes (a alguna cosa), trencar-se les banyes
▷ menjar-li el coco (a algú) (p.ext.)
menjar-se (algú o alguna cosa) de viu en viu SV, causar gran despesa a algú, consumir els seus recursos / consumir-ne les forces, la salut, el patrimoni (A-M)
El negoci familiar s’ha menjat de viu en viu tot el patrimoni que tenien i ara s’han arruïnat / El càncer que patia se la menjava de viu en viu
→ menjar-se viu (algú, alguna cosa)
menjar-se viu (algú, alguna cosa) SV, dit d’alguna cosa (malaltia, despeses, deutes) que consumeix una persona
Una despesa excessiva, qui l’ocasiona, etc., menjar-se viu algú / Les obligacions lligades al nou càrrec se’l mengen viu (Normalment s’usa amb el complement en forma pronominal) (IEC, *)
→ menjar-se (algú o alguna cosa) de viu en viu