■ estar fet pols SV, alguna cosa, estar feta malbé, espatllada, per l’ús
Aquest cotxe ja no tira: està fet pols
→ tocar valsos, tenir els dies comptats, ésser una carraca, fet una llàstima
▷ en bon estat (ant.), semblar la barca del mal temps (p.ext.)
estar al paire SV, restar una embarcació aturada amb les veles esteses, a causa de la calma (EC)
No feia vent; així que vam estar al paire durant dues hores (També s’usa amb els verbs quedar, restar, trobar, etc.)
▷ posar-se al paire (inv.), navegar a la capa (p.ext.), en fatxa (p.ext.)
estar en les mans de Déu SV, ésser cosa de l’atzar
S’ha cansat ràpidament. Que acabi la cursa està en les mans de Déu
▷ estar en la mà de Déu (v.f.), estar en mans de Déu (v.f.), beneït sia Déu (p.ext.)
estar a partir-se un pinyó SV, avenir-se fins en les coses més ínfimes / ésser molt amics, tenir gran intimitat (R-M, A-M)
Estic a partir-me un pinyó amb el Joan. Ens entenem molt bé / Sostenen molt bones relacions; estan a partir-se un pinyó (*, R-M)
→ fer ali, fer olla comuna, ésser la corda i el poal
▷ no parlar (amb algú) (ant.)
estar com Josep i Maria SV, viure feliços en el matrimoni (A-M)
Des que es van casar estan com Josep i Maria. Sembla que mai no tinguin baralles matrimonials
→ portar-se bé (amb algú)
▷ estar a matar (ant.), fer companyia (a algú) (p.ext.), en companyia (d’algú) (p.ext.)
estar en intel·ligència SV, avenir-se dues o més persones, entendre’s, estar d’acord en la manera de pensar
En Pere està en intel·ligència amb l’Anna / Estan en perfecta intel·ligència (També s’usa amb els adjectius bon, perfecte, etc. en posició prenominal) (*, EC)
→ estar d’acord amb, fer olla comuna
▷ fer barrina (p.ext.), posar-se d’intel·ligència (p.ext.)
estar (d’algú o d’alguna cosa) fins al capdamunt SV, arribar al màxim; estar cansat de suportar / estar granment cansat, fastiguejat (R-M, IEC)
Jo no suporto més les seves impertinències. N’estic fins al capdamunt. Me’n vaig / N’he quedat fins al capdamunt d’aquest règim tan estricte! (També s’usa amb el verb quedar) (R-M, *)
→ estar (d’algú o d’alguna cosa) fins a la punta dels cabells, estar (d’algú o d’alguna cosa) fins al coll, tenir els nassos plens de, tenir els collons plens de, tenir el bot ple de, tenir el pap ple de, estar confitat de
▷ dur molt de ventre (d’algú) (p.ext.), estar que bufa (p.ext.)
estar de cul al marge SV, estar barallats (A-M)
En Pere i la Maria estan de cul al marge: no volen parlar l’un amb l’altre des que van tenir aquella discussió tan forta
→ estar de punta
▷ no parlar (amb algú) (p.ext.)
[Borredà (A-M)]
estar de punta SV, enemistats / estar renyit amb algú (R-M, EC)
No hi ha manera que treballin l’un al costat de l’altre. Sempre estan de punta i es molesten tant com poden / Ells dos estan de punta. Quan un diu «a» l’altre diu «b» (R-M)
→ estar a mata-degolla, estar de cul al marge
▷ com gat i gos (p.ext.), posar-se de punta (p.ext.)
ésser el cul d’en Jaumet SV, ésser persona molt bellugadissa / no estar mai quiet / es diu d’un infant o d’altra persona molt bellugadissa, que no està quieta mai (R-M, IEC, A-M)
Noi, estigues quiet d’una vegada! Ets el cul d’en Jaumet / Com que és molt nerviós, sembla el cul d’en Jaumet (També s’usa amb el verb semblar) (R-M, *)
→ tenir es cul amb puntes, tenir el cul rodó, no tenir cul per a seure, cul de mal assiento, ésser un tràfec (algú), no poder parar, semblar que el cul no li cap damunt la cadira
▷ Del refrany: «El cul d’en Jaumet, que no sap seure ni estar dret» (A-M), ésser el cul del Jaumet (v.f.), tenir puces (p.ext.), picar-li el cul (a algú) (p.ext.)