comptar les hores SV, trobar el temps llarg / esperar delerosament que arribi (IEC, A-M)
D’ençà que el seu fill li ha escrit que torna, no fa sinó comptar les hores. Està impacient / Es passa el dia comptant les hores, tot esperant que li donin notícies de la seva muller / Ja fa una setmana que compta els dies que falten per les vacances de Nadal (També s’usa amb la forma comptar els dies) (R-M, R-M, *)
▷ no tenir espera (p.ext.)
comptar-li els bocins de la boca (a algú) SV, observar importunament allò que menja, per creure o fer creure que menja massa (A-M)
Em molesta molt que em miris tant, sembla que em vulguis comptar els bocins de la boca!
[Cat. (A-M)]
no comptar amb el batlle SV, no tenir en compte allò que és primordial (R-M)
Calculàvem poder tenir un bon benefici, però no comptàvem amb el batlle; a darrera hora la pluja ens va esguerrar la festa (R-M)
▷ veure a venir (p.ext.)
pots comptar (alguna cosa) O, expressió usada per a demostrar incredulitat
Ets molt bonica! Ja pots comptar! / Pot comptar els sopars de duro que deu explicar! (Només s’usa en les segones i en les terceres persones del present d’indicatiu. Sovint s’usa precedida de l’adverbi ja. El complement es pot ometre) (EC,*)
→ pots pensar (alguna cosa)
▷ tu diràs (p.ext.), tu mateix (p.ext.), no serà tant (p.ext.)
comptar bigues SV, masturbar-se / estimular-se els genitals per produir l’orgasme sense coit (R-M, *)
«Comptar bigues» és una expressió vulgar i popular per a referir-se a la pràctica de la masturbació (R-M)
→ fer-se una palla, fer la mà, fer-se la maneta, pelar-se-la, remenar-se-la, fer-s’ho sol
poder-se comptar amb els dits de la mà SV, ésser molt pocs, haver-hi un nombre molt reduït (de persones o de coses) (EC)
Les vegades que ha mentit es poden comptar amb els dits de la mà / El roser ha fet poques roses aquest any, es poden comptar amb els dits d’una mà (També s’usa amb les formes poder-se comptar amb els dits d’una mà i poder-se comptar amb els dits)
▷ haver-n’hi tan poc com mosques blanques (p.ext.), ésser misèria i companyia (p.ext.), quatre gats (p.ext.)
pots comptar (alguna cosa) O, ésser probable (R-M)
Pots comptar la sorpresa que s’enduria! / Si avui ha acabat les classes, podeu comptar que demà ja marxarà de vacances (Només s’usa en les segones i en les terceres persones del present d’indicatiu. Sovint s’usa precedida de l’adverbi ja. El complement es pot ometre) (*, R-M)
→ pots pensar (alguna cosa)
i para de comptar SConj, prou / i res més (R-M, *)
Hi vingueren tres de cada casa i para de comptar; només ens reunírem els veïns / Per aquest preu dormirem i esmorzarem i para de comptar (S’usa a mode de conclusió, per a tancar l’enunciat, i només en segona persona del singular de l’imperatiu) (R-M)
▷ i pus (p.ext.), i prou (p.ext.)
poder-se comptar amb els dits de la mà SV, ésser molt pocs, haver-hi un nombre molt reduït (de persones o de coses) (EC)
El nombre de còpies d’aquest llibre que hi ha a tot el món es poden comptar amb els dits de la mà / Les vegades que aquest gos s’ha posat malalt es poden comptar amb els dits d’una mà perquè sempre ha estat molt sa i molt ben cuidat (També s’usa amb les formes poder-se comptar amb els dits d’una mà i poder-se comptar amb els dits)
▷ haver-n’hi tan poc com mosques blanques (p.ext.), no haver-n’hi ni per a començar (p.ext.)
pots comptar (alguna cosa) O, fer-se càrrec, adonar-se (de com deu ésser una cosa) (A-M)
Ja pots comptar la cara que degué fer / Quin munt de bestieses va deixar anar a la reunió! Pot comptar! (Només s’usa en les segones i en les terceres persones del present d’indicatiu. Sovint s’usa precedida de l’adverbi ja. El complement es pot ometre) (EC,*)
→ pots pensar (alguna cosa)
▷ fer-se càrrec de (p.ext.)