DESCORATJAR-SE

caure-li les ales del cor (a algú) O, descoratjar-se sobtadament / esvair-se tota la il·lusió, sofrir un desengany molt gros (IEC, A-M)

En veure que l’havien deixat sol, li van caure les ales del cor; se sentia impotent de seguir endavant (R-M)

perdre les forces

caure-li l’ànima als peus (a algú) (p.ext.), negar-se en poca aigua (p.ext.)

DESENGANYAR-SE

caure del ruc SV, desenganyar-se / veure o comprendre allò que abans no vèiem per ignorància, per engany, per obcecació, etc. (R-M, *)

Millor que caiguis del ruc i vegis que t’està ensarronant / Va ben enganyat; un dia o altre caurà del burro i ho veurà ben clar (També s’usa amb els noms ase i burro) (*, R-M)

baixar del burro, obrir els ulls

DESENGANYAR-SE

caure-li la bena dels ulls (a algú) O, desenganyar-se / veure o comprendre allò que abans no vèiem per ignorància, per engany, per obcecació, etc. (R-M, *)

Quan li caigui la bena dels ulls i ho comprengui tot, es penedirà d’haver-los cregut (R-M)

obrir els ulls

dur una bena als ulls (ant.), tenir una bena als ulls (ant.), posar-se una bena davant els ulls (inv.)

DESESPERAR-SE

caure-li el món a sobre (a algú) O, sentir-se extremament desgraciat, acabat, fracassat, etc.

Últimament li cau el món a sobre per poca cosa

ensorrar-se-li el món (a algú)

DESFAVORIT

caure del pedestal SV, entrar dins una fase desfavorable

Amb aquell mal negoci va caure del pedestal i ja no es va tornar a recuperar mai més

caure en desgràcia

DESFAVORIT

caure en desgràcia SV, perdre la consideració d’algú / perdre la gràcia o el favor d’algú (R-M, EC)

Va caure en desgràcia del director general i ja no el van ascendir més / A la feina, va caure en desgràcia i des d’aleshores no ha tornat a ser feliç (R-M, *)

caure en gràcia (a algú) (p.ext.), oli m’hi ha caigut (p.ext.), tenir una mala ratxa (p.ext.)

DESGRACIAT

caure en desgràcia SV, perdre la consideració d’algú / perdre la gràcia o el favor d’algú (R-M, EC)

El mecenes es va enfadar amb el pintor i l’artista va caure en desgràcia

caure en gràcia (a algú) (p.ext.), oli m’hi ha caigut (p.ext.), tenir una mala ratxa (p.ext.)

DESIDEALITZAR

caure-li del pedestal (a algú) SV, deixar d’admirar o de tenir idealitzat algú

Aquell professor em va caure del pedestal, quan vaig veure que tractava tan malament els alumnes

posar (algú) sobre el pedestal (ant.)

DESMAIAR-SE

caure en basca SV, desmaiar-se / sofrir una síncope, perdre la força vital (R-M, *)

Feia estona que havia caigut en basca i no revenia (R-M)

perdre el món de vista, perdre el coneixement, perdre els esperits, perdre els sentits, perdre sa tramuntana de vista, caure rodó

tornar en si (ant.)

DESMAIAR-SE

caure rodó SV, caure completament i sense oscil·lacions; caure feixugament (A-M)

Va tenir una baixada de tensió i quan ningú no s’ho esperava va caure rodó a terra; va estar inconscient ben bé dos minuts

caure en basca, perdre el coneixement, perdre el món de vista, perdre els esperits, perdre els sentits

tornar en si (ant.)

« Pàgina 7 de 14 »