fer caure la balança SV, resoldre / fer decidir alguna cosa (R-M, *)
No es decidien a vendre la casa, però els oferiren tants diners, que això féu caure la balança (També s’usa amb el verb aspectual acabar de i amb els verbs decantar, inclinar, tombar, etc. com a complement) (R-M)
→ fer la balançada
▷ fer el pes (a algú) (p.ext.), a la balança (p.ext.)
caure-li agre (a algú) SV, ésser desagradable, donar disgust (A-M)
Aquella discussió dels seus pares li va caure agra
→ caure-li avall (a algú), fer-li mal ventrell (a algú), saber greu (a algú)
caure-li avall (a algú) SV, ésser desagradable, donar disgust (A-M)
Que el negoci fracassés li va caure avall
→ caure-li agre (a algú), fer-li mal ventrell (a algú), saber greu (a algú)
caure-li a sobre (a algú) SV, resultar desplaent (a algú) (R-M)
Aquesta feina li cau a sobre; bé prou que es veu que treballa per força / Haver d’anar a aquesta reunió em cau al damunt; avui estic molt cansat (També s’usa amb la forma caure-li al damunt (a algú)) (R-M)
→ caure-li de les mans (a algú), caure-li dels dits (a algú)
▷ caure-li sobre (a algú) (v.f.)
caure-li de les mans (a algú) SV, cansar, enfastidir (EC)
Aquesta feina em cau de les mans; no m’agrada gens de fer-la / Tot li cau de les mans; és incapaç d’il·lusionar-se amb res / Caure un llibre de les mans (R-M, R-M, IEC)
→ caure-li dels dits (a algú), caure-li a sobre (a algú)
▷ a repèl (p.ext.)
caure-li dels dits (a algú) SV, desplaure / resultar desplaent a algú (R-M, *)
Aquesta mena de feines li cauen dels dits; no sap com posar-s’hi
→ caure-li de les mans (a algú), caure-li a sobre (a algú)
▷ a repèl (p.ext.)
caure malament (a algú) SV, desplaure, ofendre / ésser desagradable, donar disgust (a algú) (R-M, A-M)
En Xavi cau malament als pares de la seva xicota i els vol fer canviar d’opinió / Li ha caigut malament que li diguessis tot allò; s’ha enfadat molt (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (*, R-M)
→ assentar-se-li malament (a algú), posar-se-li malament (a algú), caure tort (a algú), saber greu (a algú)
▷ caure bé (a algú) (ant.)
caure tort (a algú) SV, desplaure, ofendre (algú) (R-M)
Amb aquest comportament segur que caurà tort als seus sogres / Tot el que li diràs li cau tort; ell no suporta que ningú li faci cap observació (*, R-M)
→ posar-se de través (a algú), assentar-se-li malament (a algú), posar-se-li malament (a algú), caure malament (a algú)
caure malament (a algú) SV, ésser incòmode, mal avinent (a algú) (A-M)
Sempre cau malament haver de treballar a deshores / Aquesta hora em cau bastant malament perquè he d’anar al dentista, pots donar-me’n una altra? (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)
→ anar malament (a algú), caure tort (a algú)
▷ caure bé (a algú) (ant.)
caure tort (a algú) SV, ésser incòmode, mal avinent (a algú) / caure malament a algú, disgustar-lo (A-M)
A la tarda no puc venir, em cau tort / Cau tort haver de fer aquesta feina per dilluns; és massa just
→ caure malament (a algú), anar malament (a algú)
▷ caure bé (a algú) (ant.)