ENCARA
bé que SConj, locució de vàlua concessiva que expressa la ineficàcia d’una dificultat, tot concedint la seva realitat (A-M)
Bé que et quedis, avisa’m que no te’n vas
→ per bé que, mal que
bé que SConj, locució de vàlua concessiva que expressa la ineficàcia d’una dificultat, tot concedint la seva realitat (A-M)
Bé que et quedis, avisa’m que no te’n vas
→ per bé que, mal que
per bé que SP, encara que / introdueix l’enunciació de l’obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc (IEC, *)
Sempre surt sense paraigua per bé que vegi que està a punt de ploure / Finalment ho va fer, per bé que no li agradava / Per bé que abans fossin amigues íntimes, no vol dir que ara encara ho siguin (R-M, EC, *)
→ encara que, malgrat que, si bé, ja sia que, mal que, bé que, tot i, per més que, ara bé
si bé SConj, fórmula intensiva del valor concessiu (A-M)
No calia que hi donessis dues capes de pintura, si bé cal reconèixer que així ha quedat molt més bé / Llavors estava serè, si bé no del tot (R-M, EC)
→ per bé que, encara que, malgrat que, per més que, ara bé
anar bé SV, dur bona orientació / anar pel bon camí (R-M, IEC)
No sabem si fent això anirem bé; potser ens equivoquem / Anem bé per anar al riu? / Per aquest camí no anem bé; crec que ho hauríem d’enfocar d’una altra manera (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (R-M, EC, *)
→ anar per bon camí
▷ dir bé (p.ext.), acostar-s’hi (p.ext.)
dir bé SV, parlar bé, correctament o en veritat (EC)
Direu bé si decidiu que és millor no assistir a la reunió / Bé has dit (*, EC)
▷ anar bé (p.ext.), acostar-s’hi (p.ext.)
lligar-se bé les espardenyes SV, agafar coratge (R-M)
Si vol emprendre aquesta reforma, ja cal que es lligui bé les espardenyes; trobarà moltes dificultats (R-M)
→ agafar pit, cordar-se les calces, agafar ales, alçar la cresta
posar-se bé SV, enriquir-se / obtenir grans beneficis, restablir-se d’una situació econòmica (R-M, *)
Estava molt endeutat, però d’ençà que té el bar, s’ha posat bé; ja s’ha comprat una casa (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (R-M)
→ treure faves d’olla, alçar el cap
portar-se bé (amb algú) SV, estar en bona relació, tractar-se amb cordialitat i harmonia / estar en bona harmonia dues o més persones, tractar-se amb cordialitat (IEC, EC)
En Pere es porta bé amb el seu germà / Cal que us porteu bé els uns amb els altres / En Joan i la Maria es porten molt bé, són una parella envejable (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)
→ tenir de bo (amb algú), estar com Josep i Maria, tenir química
▷ portar-se malament (amb algú) (ant.), portar-se a matar (ant.), estar a matar (ant.), no parlar (amb algú) (ant.), portar (algú) amb palmes d’or (p.ext.), fer les paus (p.ext.), fer conxorxa (p.ext.)
caure bé (a algú) SV, escaure / venir ben adaptat al cos, de manera que faci impressió agradable a la vista (R-M, A-M)
Aquestes faldilles segur que cauen bé, no cal que te les emprovis / Aquesta brusa et cau molt bé / Aquesta pintura és massa fosca i al rebedor no hi cau bé (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (*, EC, R-M)
→ anar al pèl
▷ caure malament (a algú) (ant.)
ésser un bé de Déu SV, dit per a ponderar l’abundor i l’excel·lència d’alguna cosa (IEC)
Té dues filles que són un bé de Déu; no se sap quina de les dues és més bella / Quin bé de Déu de cireres que té aquest arbre! (R-M, EC)
→ ésser un sol (algú), ésser un tresor (algú), ésser una joia (algú), ésser un cel (algú)