no ésser ni l’ombra del que era SV, ruïna / estar físicament o moralment del tot decaigut, haver perdut gairebé tot el vigor, la bellesa, les bones qualitats (Fr, *)
Es nota que ha passat una depressió molt forta: no és ni l’ombra del que era
→ no ésser l’ombra d’un mateix, ésser una ruïna (algú), ésser un cadàver ambulant, aguantar-se per miracle
ésser un goig sense alegria SV, (ésser una) esperança frustrada / expressió per a manifestar frustració (IEC, EC)
Anava a casar-s’hi i s’ha desfet el casament: ha estat un goig sense alegria (EC)
→ una dutxa d’aigua freda
▷ tenir un goig sense alegria (p.ext.)
ésser més de l’altre món que d’aquest SV, ésser a punt de morir / decaure (*, R-M)
Ha perdut la memòria i les forces; ja és més de l’altre món que d’aquest (R-M)
→ ésser com un cos sense ànima, no ésser d’aquest món, tenir una cama al calaix, tenir una cama al fossar, a les portes de la mort
▷ anar-se’n a l’altre món (p.ext.)
ésser mel i mantega SV, ésser una cosa deliciosa (A-M)
És boníssim, mel i mantega!
→ ésser mel i mató
ésser mel i mató SV, ésser una cosa deliciosa (A-M)
Aquest pastís és mel i mató, això explica que tothom en vulgui repetir
→ ésser mel i mantega
ésser a les mans (d’algú) SV, sota la direcció o cura d’algú / dependre de la seva voluntat (R-M, A-M)
Els documents són a les mans del tresorer / Els diners, a les mans del teu germà, estan molt més segurs que a les teves / A les mans d’un metge em sento més segur (També s’usa amb els verbs estar i quedar, i ometent el verb)
▷ ésser en les mans (d’algú) (v.f.), ésser en la mà (d’algú) (v.f.), ésser en mans (d’algú) (v.f.), ésser a mans (d’algú) (v.f.), deixar (alguna cosa) en les mans (d’algú) (inv.)
no ésser sant de la seva devoció SV, no ésser simpàtic, no inspirar confiança a algú / no ésser-li simpàtic, no agradar-li (EC, IEC)
Aquell escriptor tan polèmic no és sant de la seva devoció / Aquell cantant no és el sant de la meva devoció; el seu estil no m’agrada (També s’usa amb les altres formes del possessiu) (*, R-M)
▷ fer el pes (a algú) (ant.)
ésser un capsigrany SV, (ésser una) persona de poc seny, no gens entenimentada (EC)
En Jordi és un capsigrany. No fa les coses que hauria de fer una persona de la seva edat
→ coix de l’ala, cap verd, cap lleuger, cap desgavellat, cap de pardals, ésser un cascavell (algú)
ésser un cascavell (algú) SV, ésser lleuger, de poc seny (IEC)
Ton germà és un cascavell, fa massa bogeries i algun dia li’n passarà alguna de grossa
→ ésser un capsigrany, cap verd, cap lleuger, cap de grill
■ ésser un caradura SV, que obra o que parla amb descaradura
És un caradura i no té respecte per la gent gran (També s’usa amb la forma ésser molt caradura)
→ ésser un barra, ésser un galtes, ésser un penques, cara de suro, ésser un cara, ésser un fresc
[caradura: mot no registrat a l’IEC]