perdre els sentits SV, desmaiar-se, perdre la sensibilitat (A-M)
Van trobar estirat a terra un home que havia perdut els sentits i el van auxiliar (R-M)
→perdre el coneixement, perdre el món de vista, perdre sa tramuntana de vista, caure en basca, caure rodó
▷recobrar els sentits (ant.), tornar en si (ant.), pèrdua dels sentits (p.ext.), no ésser d'aquest món (p.ext.)
perdre es cambuix SV, perdre el seny, adelerar-se o deixar-se dur d'una idea fixa (A-M)
Quan s'exalta, sovint perd es cambuix
→perdre el cap, perdre el senderi, perdre l'enteniment
[Men. (A-M)]
perdre es cantet SV, perdre el delit, les ganes de cantar o de bravejar (A-M)
Després de ses crítiques, ha perdut es cantet
▷menjar-se (algú o alguna cosa) amb els ulls (ant.)
[Mall., Men. (A-M)]
perdre es corbam SV, perdre l'equilibri mental (A-M)
Hem perdut es corbam cercant sa clau, i no l'hem arribada a trobar (A-M)
→anar-se'n del cap, beure's el cervell, beure's el seny, perdre el cap, perdre el seny, perdre el senderi, perdre els daus, perdre l'enteniment, perdre l'esma
[Mall. (A-M)]
[corbam: mot no registrat al DIEC1]
perdre es temps i sa llavor SV, no fer res de profit, passar el temps sense aprofitar-se'n per fer coses útils (A-M)
Fer això no ho paga: és perdre es temps i sa llavor
→perdre el temps, caçar mosques, perdre el pa i el paneret
[Mall., Men. (A-M)]
perdre fons SV, passar d'un paratge de sonda a un altre on no arriba l'escandall / passar d'un lloc on es pot determinar la profunditat de la mar a un altre on això no és possible (EC, *)
Devíem estar en un lloc d'una fondària realment impressionant, perquè havíem perdut fons
perdre l'alè SV, restar gairebé sense poder respirar com a resultat d'un esforç violent, d'una forta emoció, etc. (DIEC1)
Els pobres nois, per l'afany de vèncer, en aquella cursa van perdre l'alè (R-M)
→trencar-se-li l'alè (a algú), suar la carcanada, suar la cansalada, treure el fetge per la boca, treure la freixura per la boca, fer s'esclafit, pegar un esclafit, fer el fetge per la boca, fer el fetge pels ulls
▷perdre alè (v.f.), perdre el plor (p.ext.)
perdre l'alè SV, restar gairebé sense poder respirar com a resultat d'un esforç violent, d'una forta emoció, etc. (DIEC1)
Quan li han comunicat la bona notícia ha perdut l'alè, no sabia com reaccionar
→nuar-se-li la gola (a algú), fer-li un salt el cor (a algú), fer-se-li un nus a la gola (a algú), tenir un nus a la gola, sentir un nus a la gola
▷perdre alè (v.f.)
perdre l'alè SV, restar gairebé sense poder respirar com a resultat d'un esforç violent, d'una forta emoció, etc. (DIEC1)
No cal perdre l'alè per acabar aquesta feina; no la vindran a buscar fins demà (R-M)
→trencar-se-li l'alè (a algú), suar la carcanada, suar la cansalada, treure el fetge per la boca, treure la freixura per la boca, fer s'esclafit, pegar un esclafit, fer el fetge per la boca, fer el fetge pels ulls
▷perdre alè (v.f.), perdre el plor (p.ext.)
perdre l'enteniment SV, tornar boig, perdre l'ús de la raó (A-M)
Ell ha perdut lo enteniment, ell ha tornat boig (A-M)
→perdre el cap, perdre l'oremus, perdre el timó, perdre el seny, perdre els daus, perdre es corbam, perdre es cambuix, trabucar-se-li l'enteniment (a algú)