DESALENAR-SE
perdre l’alè SV, restar gairebé sense poder respirar com a resultat d’un esforç violent, d’una forta emoció, etc. (IEC)
Els pobres nois, per l’afany de vèncer, en aquella cursa van perdre l’alè (R-M)
→ trencar-se-li l’alè (a algú), suar la carcanada, suar la cansalada, treure el fetge per la boca, treure la freixura per la boca
▷ perdre el plor (p.ext.)