Cerca
perdre bous i esquelles SV, perdre-ho tot / tenir pèrdua total, no salvar res (DIEC1, A-M)
Va emprendre un negoci amb els diners d'haver-se venut la hisenda, i ara ha perdut bous i esquelles; haurà de treballar per altri / Va jugar-se els diners a la ruleta i va perdre bous i esquelles (R-M)
→perdre dents i queixals, perdre la camisa, acabar els torrons, deixar-hi les dents, deixar-hi la camisa, deixar-hi les ungles, amb les mans al cap
▷perdre bou i esquelles (v.f.), perdre el bou i les esquelles (v.f.), donar els tres cops de cul (p.ext.), dur (alguna cosa) a malbarat (p.ext.)
[Cat. (A-M)]
perdre carregament i barca SV, perdre-ho tot (A-M)
Amb les inundacions han perdut carregament i barca. Hauran de demanar ajut als bancs per començar de nou
→perdre barca i bolitx
[Mall. (A-M)]
perdre (algú o alguna cosa) de vista SV, cessar de veure algú, de freqüentar-lo (DIEC1)
He perdut en Pere de vista ja fa molta estona / Fa tres anys que l'he perdut de vista / Vam perdre de vista el vaixell / El globus va anar pujant vertiginosament fins a perdre's de vista cel enllà / L'ocell prengué volada i es perdé de vista (*, DIEC1, *, R-M, R-M)
→perdre-li la pista (a algú)
▷ésser car de veure (p.ext.), no l'he vist ni col·legit (p.ext.)
perdre dents i queixals SV, empobrir-se / perdre-ho tot, quedar-se sense res (R-M, *)
Si no hi vas alerta, en aquest negoci, pots perdre-hi dents i queixals (R-M)
→perdre bous i esquelles, deixar-hi les dents
perdre el bel SV, perdre la contenció, la serenitat (R-M)
En oir que l'atacaven, ja no s'ha pogut contenir, ha perdut el bel i s'ha posat a insultar-los (R-M)
→perdre els estreps, perdre els papers, treure l'espina
perdre el bel SV, escanyar-se de tant de cridar (A-M)
Estaven discutint i, de tant cridar, ha perdut el bel / Es conductor va perdre es bèl y va agafar al amo per sa solapa, (*, A-M)
→prendre el cel amb les dents, posar-se com un gall de panses
▷cridar com un boig (p.ext.), cridar com un descosit (p.ext.), tenir trencat el tel de la llengua (p.ext.), enfosquir-se-li la veu (a algú) (p.ext.)
[Men. (A-M)]
perdre el calastró SV, bescomptar-se, perdre el compte o la noció d'una cosa (A-M)
Me feyen perdre el calastrú (A-M)
→perdre el compte
[Ross. (A-M)]
perdre el camí SV, errar el camí, no retrobar-lo / esgarriar-se, errar el camí (DIEC1, EC)
Es van desorientar i van perdre el camí
→marrar el camí, perdre sa tramuntana de vista, errar el camí
▷sortir a camí (ant.), no saber on té la mà dreta (p.ext.), ésser a condició de perdre's (p.ext.), ésser en gran condició (p.ext.), sense esma (p.ext.)
perdre el cap SV, perdre el domini de si mateix / torbar-se mentalment (R-M, DIEC1)
Davant d'aquells insults va estar a punt de perdre el cap, però va saber-se contenir / Mireu de no perdre el cap en cap circumstància; penseu que ben segur que intentaran provocar-vos (També s'usa amb el nom testa) (R-M)
→perdre l'oremus, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el seny, perdre els estreps, perdre la carta de navegar, perdre els daus, perdre l'enteniment
perdre el cap SV, no saber algú el que es fa / perdre el seny, enfollir-se, torbar-se mentalment (DIEC1, EC)
Del disgust d'haver-se-li mort un fill, aquesta pobra dona va perdre el cap / No entenc quines coses més estranyes fa; sembla que hagi perdut el cap (R-M)
→perdre el seny, perdre l'oremus, perdre el senderi, perdre la xaveta, tocar-se de l'ala, tocar-se del bolet, tocar campanes, anar-se'n del cap, beure's el cervell, beure's el seny, trabucar-se-li l'enteniment (a algú), perdre es corbam, perdre els daus, perdre es cambuix, perdre l'enteniment, donar del cap per les parets, perdre l'esma
▷girar-li el cervell (a algú) (p.ext.), fer desbatejar (algú) (p.ext.)