COMENÇAMENT
a la primera paraula SP, des del començament d'una intervenció oral o escrita
Encara no havia acabat la frase que l'altre, a la primera paraula, ja havia dit que sí
a la primera paraula SP, des del començament d'una intervenció oral o escrita
Encara no havia acabat la frase que l'altre, a la primera paraula, ja havia dit que sí
adreçar la paraula (a algú) SV, parlar a algú (EC)
Va adreçar la paraula a en Jordi només per dir-li que se n'anés d'aquella habitació / No-més dirigia la paraula a aquells que hi estaven interessats (També s'usa amb el verb dirigir)
▷dir-li (alguna cosa) a boca (a algú) (p.ext.), prendre la paraula (p.ext.)
adreçar la paraula (a algú) SV, parlar a algú (EC)
Quan adreço la paraula al seu cosí, ell abaixa la mirada / Li vaig adreçar la paraula per comentar-li el tema del robatori dels diners / No dirigeix la paraula al seu cunyat des de fa mesos (També s'usa amb el verb dirigir)
aguantar la paraula SV, mantenir el que s'ha dit (R-M)
Ho va prometre i aguanta la paraula malgrat que ara no està en condicions favorables / Estigues ben segur que si t'ho va prometre aguantarà la paraula; és un home molt complidor (R-M)
→mantenir la paraula, tenir la paraula
▷faltar a la seva paraula (ant.), trencar la paraula (ant.), donar la seva paraula (a algú) (p.ext.), engatjar la seva paraula (p.ext.), empenyar la paraula (p.ext.)
de nua paraula SP, oralment / comunicat oralment, verbalment; parlant o escoltant i no escrivint o llegint (DIEC1, *)
Oïdes les parts solament de nua paraula (A-M)
de paraula SP, sense convicció (R-M)
Es coneix que ho diu de paraula, però que pensa ben al contrari (R-M)
de paraula SP, complidor de les promeses (A-M)
És home de paraula. Te'n pots refiar completament (També s'usa amb els noms dona, persona i gent)
de paraula SP, verbalment / comunicat oralment, verbalment; parlant o escoltant i no escrivint o llegint (R-M, *)
No li ho escriguis; una cosa tan important, val més dir-la de paraula / M'han comunicat de paraula que he estat acceptat com a membre de la comissió (R-M)
→de viva veu, de boca, de nua paraula
▷en obra (ant.), dir-li (alguna cosa) a boca (a algú) (p.ext.)
deixar (algú) amb la paraula a la boca SV, interrompre algú, no deixar-lo parlar (DIEC1)
Va deixar en Manel amb la paraula a la boca més d'una vegada / Aquella rèplica tan directa el va deixar amb la paraula a la boca i ja no va saber què dir / Durant l'explicació, el va deixar amb mitja paraula a la boca més d'una vegada (També s'usa amb la forma deixar (algú) amb mitja paraula a la boca) (*, R-M, *)
→trencar-li les oracions (a algú), trencar-li el revessí (a algú), tallar el fil (a algú)
▷restar amb la paraula a la boca (inv.), deixar (algú) sense paraula (p.ext.)
deixar (algú) amb la paraula a la boca SV, anar-se'n sense escoltar algú (Fr)
Enmig de la discussió, va deixar la seva dona amb la paraula a la boca / Estava cansat de sentir sempre la mateixa història i el va deixar amb mitja paraula a la boca (També s'usa amb la forma deixar (algú) amb mitja paraula a la boca)
▷tocar el corn (p.ext.), deixar (algú) plantat (p.ext.), fer cas omís de (p.ext.)