de l'ànima SP, entranyable / que causa un sentiment o un afecte molt pregon, molt íntim (R-M, *)
Està desolat perquè ha perdut el seu amic de l'ànima; no s'havien separat mai / Sempre vol jugar amb el Quim; és el seu company de l'ànima (Sovint s'usa com a complement dels noms amic, company, etc.) (R-M)
▷del meu cor (p.ext.)
el fons de l'ànima SD, interior / l'esperit, la consciència, els sentiments, d'una persona (Fr, *)
Quan li va dir que l'odiava, li va sortir del fons de l'ànima / En el fons de l'ànima, se l'estima (També s'usa amb la forma el fons de la seva ànima i amb les altres formes del possessiu)
→el fons del cor
fur de l'ànima SN, judici de la consciència / els dictats de la consciència (EC, A-M)
A l'últim moment, el fur de l'ànima va impedir que cometés el crim / Vull que tots deutes que yo degue sien paguats... procehint-hi breument... segons senyor Déu e for de ànima (*, A-M)
→fur intern, fur de la consciència, tribunal de la consciència
▷for d'ànima (v.f.)
mort de l'ànima SN, pecat mortal (A-M)
Cometre aquell assassinat va ser la mort de l'ànima
sortir-li de l'ànima (a algú) SV, procedir d'un sentiment sincer (EC)
Al Joan li va sortir de l'ànima dir-me tot el que pensava de mi
→sortir-li de dins (a algú), sortir-li del cor (a algú)
▷dir-li els quatre mots de la veritat (a algú) (p.ext.)
sortir-li de l'ànima (a algú) SV, procedir d'un sentiment sincer (EC)
Així que el va veure, li va sortir de l'ànima dir-li que l'estimava
→sortir-li de dins (a algú), sortir-li del cor (a algú)
▷dir-li els quatre mots de la veritat (a algú) (p.ext.)
sortir-li de l'ànima (a algú) SV, ésser un sentiment sincer (A-M)
Aquell insult li ha sortit de l'ànima
▷dir tot el que fa al cas (p.ext.)
[Bal. (A-M)]