bufar-li (alguna cosa) a l'orella (a algú) SV, advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa (DIEC1)
Sort que em va bufar aquell canvi a l'orella; perquè, si no, mai no ho hauria esbrinat / Ho ha sabut perquè algú li va bufar a l'orella i el va alertar (*, R-M)
bufar-li (alguna cosa) a l'orella (a algú) SV, parlar a algú en veu baixa inspirant-li alguna cosa d'amagat (Fr)
La seva mare sempre li bufava coses a l'orella i li deia el que havia de fer
▷fer saber (alguna cosa, a algú) (p.ext.), a cau d'orella (p.ext.), menjar-li l'olla (a algú) (p.ext.), inflar el cap (a algú) (p.ext.)
bufar-li (alguna cosa) a l'orella (a algú) SV, advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa (DIEC1)
Li agrada bufar els seus plans a l'orella / Sempre li bufa a l'orella el que ha promès que farà
bufar-li (alguna cosa) a l'orella (a algú) SV, descobrir / fer conèixer allò que es tenia amagat (R-M, *)
Li ha bufat les seves intencions a l'orella / M'ha bufat a l'orella que les seves decisions són il·legals (*, R-M)
▷fer saber (alguna cosa, a algú) (p.ext.), descobrir el marro (p.ext.)
bufar-li (alguna cosa) a l'orella (a algú) SV, advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa (DIEC1)
Li va bufar aquella idea a l'orella / En té la culpa el seu pare, que sempre li bufava a l'orella perquè deixés aquella feina / M'ha bufat a l'orella que accepti el nou càrrec, però a mi em fa por / Algú li va bufar a l'orella que li farien una festa sorpresa, perquè ja se l'esperava (*, R-M, R-M, *)
▷menjar-li l'olla (a algú) (p.ext.), inflar el cap (a algú) (p.ext.)
bufar-li (alguna cosa) a l'orella (a algú) SV, parlar a algú en veu baixa o aconsellant-li alguna cosa d'amagat (A-M)
Li va bufar el secret a l'orella / Li va bufar a l'orella quines eren les respostes correctes
▷fer saber (alguna cosa, a algú) (p.ext.), a cau d'orella (p.ext.), no sentir-lo ni el coll de la camisa (p.ext.)