SUGGERIR

aixecar la llebre SV, promoure, fer notar, quelcom, donant lloc que algun altre pugui aprofitar-se’n / promoure una qüestió, la difusió d’una notícia, ésser l’iniciador d’alguna cosa, fer notar quelcom donant lloc que algú altre pugui aprofitar-se’n (IEC, EC)

En fer aquell gest, va aixecar la llebre i tothom va saber què pensava de la política (També s’usa amb el verb alçar)

moure la llebre

bufar-li (alguna cosa) a l’orella (a algú) SV, advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa (IEC)

Li va bufar aquella idea a l’orella / En té la culpa el seu pare, que sempre li bufava a l’orella perquè deixés aquella feina / M’ha bufat a l’orella que accepti el nou càrrec, però a mi em fa por / Algú li va bufar a l’orella que li farien una festa sorpresa, perquè ja se l’esperava (*, R-M, R-M, *)

menjar-li l’olla (a algú) (p.ext.), inflar el cap (a algú) (p.ext.)

fer una proposició deshonesta (a algú) SV, suggerir de fer una cosa extraordinària, que surt del normal

Estava treballant i de cop va venir a fer-me una proposició deshonesta: anar amb ell de viatge a París

moure la llebre SV, promoure una qüestió, la difusió d’una notícia, ésser l’iniciador d’alguna cosa, fer notar quelcom donant lloc que algú altre pugui aprofitar-se’n (EC)

Actuant d’aquella manera va moure la llebre i tothom va saber quines eren les seves intencions

aixecar la llebre

parlar amb mitges paraules SV, dir les coses d’una manera incompleta o amb mots de sentit figurat, per evitar que algú ho entengui (A-M)

Noi, parles amb mitges paraules i no t’acabo d’entendre! Explica’t més bé / Amb mitges paraules li ha dit que l’estimava (També s’usa amb el verb dir)

amb mitges tintes

entre línies (p.ext.), dir les coses tal com són (p.ext.), deixar anar (alguna cosa) (p.ext.), deixar caure (alguna cosa) (p.ext.)