SUGGERIR
aixecar la llebre SV, promoure, fer notar, quelcom, donant lloc que algun altre pugui aprofitar-se’n / promoure una qüestió, la difusió d’una notícia, ésser l’iniciador d’alguna cosa, fer notar quelcom donant lloc que algú altre pugui aprofitar-se’n (IEC, EC)
En fer aquell gest, va aixecar la llebre i tothom va saber què pensava de la política (També s’usa amb el verb alçar)
→ moure la llebre
bufar-li (alguna cosa) a l’orella (a algú) SV, advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa (IEC)
Li va bufar aquella idea a l’orella / En té la culpa el seu pare, que sempre li bufava a l’orella perquè deixés aquella feina / M’ha bufat a l’orella que accepti el nou càrrec, però a mi em fa por / Algú li va bufar a l’orella que li farien una festa sorpresa, perquè ja se l’esperava (*, R-M, R-M, *)
▷ menjar-li l’olla (a algú) (p.ext.), inflar el cap (a algú) (p.ext.)
■ fer una proposició deshonesta (a algú) SV, suggerir de fer una cosa extraordinària, que surt del normal
Estava treballant i de cop va venir a fer-me una proposició deshonesta: anar amb ell de viatge a París
moure la llebre SV, promoure una qüestió, la difusió d’una notícia, ésser l’iniciador d’alguna cosa, fer notar quelcom donant lloc que algú altre pugui aprofitar-se’n (EC)
Actuant d’aquella manera va moure la llebre i tothom va saber quines eren les seves intencions
→ aixecar la llebre
parlar amb mitges paraules SV, dir les coses d’una manera incompleta o amb mots de sentit figurat, per evitar que algú ho entengui (A-M)
Noi, parles amb mitges paraules i no t’acabo d’entendre! Explica’t més bé / Amb mitges paraules li ha dit que l’estimava (També s’usa amb el verb dir)
→ amb mitges tintes
▷ entre línies (p.ext.), dir les coses tal com són (p.ext.), deixar anar (alguna cosa) (p.ext.), deixar caure (alguna cosa) (p.ext.)