CONÈIXER

veure-li la tela (a algú) SV, veure quina és la intenció oculta d’algú (A-M)

La seva intenció és regalar-li un gat pel seu aniversari, li veig la tela

afinar-li la tela (a algú)

CONTENT

no veure-hi de cap ull SV, estar boig de satisfacció / estar molt content (IEC, EC)

No hi veu de cap ull de tan feliç que està d’haver guanyat a la rifa / Tothom l’afalagava per haver guanyat la cursa, i ell no s’hi veia de cap ull; no s’ho hauria esperat (R-M)

no saber on posar els peus, engreixar-se de content, anar cua dreta, no cabre a la seva pell, no saber on posar els peus

CORREGIR-SE

veure’s les banyes SV, reconèixer els propis defectes / adonar-se d’un error i fer-ne esmena (R-M, IEC)

Té de bo que és un home que sap veure’s les banyes i no li dol rectificar quan convé (R-M)

saber on li cou, veure’s el gep

veure una palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus (ant.), saber de quin peu coixeja (p.ext.), saber de quin mal pateix (p.ext.)

DEMOSTRAR

fer veure (alguna cosa, a algú) SV, demostrar / fer comprendre una cosa amb evidència (EC, *)

Li he fet veure el seu error / No li puc fer veure que les coses van anar d’aquesta manera (EC, Fr)

fer-li entrar (alguna cosa) pels ulls (a algú), fer-li tocar (alguna cosa) amb la mà (a algú), ficar-li (alguna cosa) pels ulls (a algú)

DESAGRADABLE

fer de mal veure SV, no fer cap bon efecte a aquell qui ho veu fer (EC)

No parlis amb la boca plena que fa de mal veure

fer mal efecte

DESCOBRIR-SE

veure-se-li el llautó (a algú) O, deixar veure o endevinar allò que hi ha de fals o de dolent sota una bona aparença (A-M)

Ell assegurava que havia exercit de professor d’història, però aviat se li va veure el llautó; ni era professor, ni sabia història (R-M)

descobrir-se el pastís, treure la pota

ensenyar el llautó (a algú) (p.ext.), ensenyar l’orella (a algú) (p.ext.), ensenyar la ceba (a algú) (p.ext.), ensenyar la pota (a algú) (p.ext.), ensenyar les cartes (a algú) (p.ext.), respirar per la ferida (p.ext.)

DESESPERANÇAT

veure-ho negre SV, presentar-se difícil una qüestió o afer / veure-ho tot difícil i ple d’obstacles insuperables, poc probable / veure-ho tot difícil o ple de perills, de malaurança (R-M, IEC, EC)

Ho veig negre que puguin venir; estan massa enfeinats / Aquests joves ho veuen tot negre (També s’usa amb el quantificador molt en posició preadjectival i amb la forma veure-ho tot negre)

veure (alguna cosa) de color de rosa (ant.), veure’s negre (p.ext.), veure-se-les negres (p.ext.)

DESITJAR

no veure el moment (de fer alguna cosa) SV, desitjar l’execució prompta d’alguna cosa (IEC)

Sé que avui hi ha arròs per a dinar i com que m’agrada tant no veig el moment d’acabar aquest informe / Tinc tanta gana que no veig l’hora d’arribar a casa i dinar (També s’usa amb la forma no veure l’hora (de fer alguna cosa))

no veure l’hora i el punt (de fer alguna cosa)

DESITJAR

no veure l’hora i el punt (de fer alguna cosa) SV, tenir gran desig de fer alguna cosa (A-M)

S’avorria tant que no veia l’hora i el punt d’anar-se’n

no veure el moment (de fer alguna cosa)

DESTRÈNYER

fer veure els ulls verds (a algú) SV, (fer) passar un gran destret (R-M)

És molt exigent i ens fa veure els ulls verds per acontentar-lo (R-M)

veure’s verd (inv.), passar-la magra (inv.)

« Pàgina 3 de 13 »