PREVEURE

veure a venir SV, preveure / concebre per endavant allò que ha d’ocórrer irremeiablement (R-M)

Veia a venir que no ho acabaria a temps i així ha estat / Tot el que ha passat ja es veia a venir; és la conseqüència de la manca d’escoles (*, R-M)

veure de lluny (alguna cosa), veure-les a venir, veure (alguna cosa) d’una hora lluny, estar cantat

no comptar amb el batlle (ant.), estar si cau no cau (p.ext.), saber de quin mal ha de morir (p.ext.)

PREVEURE

veure de lluny (alguna cosa) SV, preveure / concebre per endavant allò que ha d’ocórrer irremeiablement (IEC, *)

Cal estar preparat per tot el que pugui passar i veure de lluny tots els inconvenients; no s’ha d’esperar que es presentin les complicacions (R-M)

veure a venir, veure (alguna cosa) d’una hora lluny

PREVEURE

veure-les a venir SV, veure, concebre, per endavant allò que ha d’ocórrer irremeiablement

Aquest home és dels que les veu a venir: va anunciar que el projecte seria un fracàs i així ha estat

veure a venir

saber de quin mal ha de morir (p.ext.)

PROVOCAR

posar-li el dit a la boca (a algú), a veure si mossega SV, provocar algú astutament a parlar, a dir allò que no voldria dir / provocar algú que no és tan inofensiu o toix com aparenta (A-M, *)

Ui, si que està callat en Manel, mirarem de posar-li el dit a la boca, a veure si mossega! / Sembla molt calmadet, però posa-li el dit a la boca, a veure si mossega! (Normalment s’usa en imperatiu. També es fa servir amb la forma posar-li el dit a la boca (a algú) i amb el verb ficar)

tocar el botet (a algú), ficar-li els dits a la boca (a algú)

PUBLICAT

veure la llum (alguna cosa) SV, estar destinat a la difusió (R-M)

Per fi aquest manuscrit ha vist la llum pública; ja fa anys que hauria d’haver-se editat (Només s’usa amb noms que fan referència a obres escrites com a subjecte) (R-M)

sortir a llum

donar a llum (alguna cosa) (inv.), treure a llum (alguna cosa) (inv.)

RECLÒS

veure el cel per un forat SV, estar en lloc reclòs, des del qual es veu poc el cel, com entre muntanyes (A-M)

Des d’aquí es veu el cel per un forat, sembla que estiguem apartats del món

no veure sol ni lluna

a la penombra (p.ext.), a les fosques (p.ext.)

RECONÈIXER-SE

veure’s el gep SV, reconèixer els propis defectes (R-M)

Sempre critica els defectes dels altres, però ell no es veu el gep; i per cert que és molt lluny de ser perfecte / Potser que et miris el teu gep abans de repassar el que fan malament els altres (També s’usa amb la forma mirar-se el seu gep i amb les altres formes del possessiu) (R-M, *)

veure’s les banyes, saber on li cou

veure una palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus (ant.), saber de quin mal pateix (p.ext.)

RELACIONAT

tenir a veure amb SV, tenir relació amb algú o amb alguna cosa, estar-hi lligat (A-M)

Les depressions i els anticiclons tenen a veure amb la pressió atmosfèrica / Què hi tens a veure amb aquest noi? / El títol és el mateix, però aquest film no té res a veure amb la novel·la / Tothom creu que van alhora, però no tenen res a veure (*, *, R-M, R-M)

estar en relació amb

ésser figues d’un altre paner (ant.), estar als antípodes (ant.)

RETICENT

veure (alguna cosa) de mal ull SV, desaprovar / ésser reticent a alguna cosa (R-M, *)

Va veure això de mal ull / De bon principi tothom va veure de mal ull que s’instal·lés una sala de «bingo» al barri / Va veure de mal ull que aquell noi i jo festegéssim (*, R-M, *)

ésser repelós (a fer alguna cosa)

veure (alguna cosa) de bon ull (ant.), estar en condicions (de fer alguna cosa) (ant.)

SORPRENDRE'S

veure visions SV, sorprendre’s molt (R-M)

Veig visions! És impossible que en Joan vagi begut / Em sembla que veig visions. Amb qui s’està fent un petó ta mare?

quedar de pedra (p.ext.), restar com qui veu visions (p.ext.), deixar (algú) com qui veu visions (p.ext.)

« Pàgina 11 de 13 »