venir coster (a algú) SV, costar de fer / resultar difícil o molesta (una cosa) (R-M, EC)
Un treball com aquest ve coster a tothom / Després de la discussió que ambdós havien tingut, els venia coster de tornar a relacionar-se / No se li pot demanar cap favor; tot li ve coster de fer (*, R-M, R-M)
→ fer-se-li una muntanya (a algú), fer-se costa amunt (a algú), venir costa amunt (a algú)
▷ a repèl (p.ext.), a contracor (p.ext.)
venir-li a remà (a algú) SV, venir molt malament de fer una cosa a algú (IEC)
Li venia molt a remà haver de doblegar l’esquena / L’hi va anar a remà, per això els va fer tan mala cara (També s’usa amb el verb anar i amb les formes venir-li molt a remà (a algú) i venir-li a reremà (a algú)) (EC, *)
→ a repèl
▷ a contracor (p.ext.)
venir-li de gust (a algú) SV, tenir ganes de (R-M)
Després de la fruita no em ve de gust menjar dolços. Ara em vindria de gust, en canvi, poder dormir una estona / Després de dinar li ve molt de gust fer la migdiada (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició postverbal) (R-M, *)
→ venir-li en grat (a algú), menjar pels ulls
▷ fer-se-li la boca aigua (a algú) (p.ext.)
venir-li en grat (a algú) SV, ésser agradable (A-M)
Li venia en grat anar al cinema / No em ve gens en grat d’anar-hi (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició postverbal)
→ venir-li de gust (a algú)
▷ venir de grat (a algú) (v.f.)
venir de l’hort SV, no estar al corrent del que passa (IEC)
Escolta’m!, sembla que vinguis de l’hort. Si estàs tan distret, no entendràs res del que t’explico
→ estar a la lluna, baixar de la figuera, ara es lleva, venir de la lluna, estar als llimbs, viure als llimbs, baixar d’Arbeca
venir de la lluna SV, fórmula que s’usa per a indicar que algú sembla o està distret / estar en dejú o ignorant d’allò que els altres saben sense dificultat (*, A-M)
Ep!, que no em respons? Que véns de la lluna, tan distret?
→ venir de l’hort, baixar de la figuera, estar als llimbs
venir-se’n SV, un sostre, una volta, etc., enfonsar-se, caure al damunt (EC)
El sostre del menjador se’n va venir avall. Era una casa molt antiga
→ entrar-se’n, anar-se’n a terra, caure a terra
fer venir salivera (a algú) SV, excitar granment l’apetit, un desig (IEC)
Quin bé de Déu de figues! Fan venir salivera / No parlis de maduixes, que em fas venir salivera (També s’usa amb els quantificadors força, molt, etc. en posició prenominal) (*, R-M)
→ fer saliva (a algú), fer venir aigua a la boca (a algú), fer ensalivar, fer babarotes (a algú), fer denteta (a algú)
▷ ésser pecat mortal (p.ext.)
venir de nou (a algú) SV, sorprendre / (alguna cosa) resultar a algú inacostumada o sorprenent (R-M, EC)
Aquell resultat li va venir de nou / El que ara us diré no ha de venir de nou a ningú / No us ha de venir de nou que aquest home no us saludi; l’altre dia es va ofendre molt del que vau dir-li / Que no ho sabies? Sembla que et vingui de nou? (*, *, R-M, EC)
▷ caure com una bomba (p.ext.), deixar (algú) glaçat (p.ext.), no saber avenir-se (d’alguna cosa) (p.ext.), fer-se creus (d’alguna cosa) (p.ext.), no saber-se acabar (alguna cosa) (p.ext.), caure-li entre cap i coll (a algú) (p.ext.)
venir-li de cara (a algú) SV, presentar-se favorablement (R-M)
Té molta sort; fa una temporada que tot li ve de cara / No puc queixar-me; darrerament les coses em vénen de cara (R-M)
→ pondre-li totes (a algú)
▷ tenir bona estrella (p.ext.), tenir el sant de cara (p.ext.)