ABELLIR
venir-li de gust (a algú) SV, tenir ganes de (R-M)
Em vindria de gust un plat de macarrons per dinar
▷ a repèl (ant.), fer puput (a algú) (ant.), ésser repelós (a fer alguna cosa) (ant.)
venir-li de gust (a algú) SV, tenir ganes de (R-M)
Em vindria de gust un plat de macarrons per dinar
▷ a repèl (ant.), fer puput (a algú) (ant.), ésser repelós (a fer alguna cosa) (ant.)
■ venir-hi bé SV, estar d’acord amb alguna cosa
Amb el que ella decidís, ell hi venia bé
→ estar d’acord amb
▷ fer joc (amb alguna cosa) (p.ext.), estar a to (amb alguna cosa) (p.ext.), ésser de raó (p.ext.)
venir-li a boca (a algú) SV, acudir-se-li de dir (a algú) / ocórrer-se a dir (Fr, IEC)
No li va venir a boca res per excusar-se i va acotar el cap / Davant les seves amenaces no em va venir a boca de recordar-li les seves responsabilitats / Sempre diu el primer que li ve a boca; hauria de pensar millor el que diu (R-M, R-M,*)
→ venir-li a esment (a algú), venir-li a la llengua (a algú)
▷ venir-li a la boca (a algú) (v.f.), venir-li a la memòria (a algú) (p.ext.), venir-li a la ment (a algú) (p.ext.), venir-li al cap (a algú) (p.ext.), tenir-ne una per dir (p.ext.)
venir-li a esment (a algú) SV, acudir al pensament (IEC)
Ara, m’ha vingut a esment que t’haig de donar un encàrrec
→ venir-li a boca (a algú), venir-li a la llengua (a algú), encendre-se-li la llumeta (a algú)
▷ venir-li a la memòria (a algú) (p.ext.), venir-li al cap (a algú) (p.ext.), venir-li a la ment (a algú) (p.ext.)
venir-li a la llengua (a algú) SV, acudir-se-li alguna cosa a algú, voler dir-la
Li vaig dir tot el que em va venir a la llengua (EC)
→ venir-li a boca (a algú), venir-li a esment (a algú)
▷ venir-li a la memòria (a algú) (p.ext.), venir-li al cap (a algú) (p.ext.), venir-li a la ment (a algú) (p.ext.)
venir-li a la memòria (a algú) SV, acudir-se-li alguna cosa a algú, voler dir-la
M’han vingut a la memòria dues rondalles més que em va explicar el meu avi
→ venir-li al cap (a algú), venir-li a la ment (a algú), encendre-se-li la llumeta (a algú)
▷ quedar en blanc (ant.), quedar in albis (ant.), venir-li a boca (a algú) (p.ext.), venir-li a esment (a algú) (p.ext.), venir-li a la llengua (a algú) (p.ext.)
venir-li a la ment (a algú) SV, acudir-se-li alguna cosa a algú, voler dir-la
Ara, no em ve a la ment com es deia aquell personatge / No li va venir al pensament d’avisar-lo que organitzaven una festa (També s’usa amb el nom pensament)
→ venir-li a la memòria (a algú), venir-li al cap (a algú)
▷ venir-li a esment (a algú) (p.ext.), venir-li a boca (a algú) (p.ext.), venir-li a la llengua (a algú) (p.ext.)
venir-li al cap (a algú) SV, acudir-se-li alguna cosa a algú, voler dir-la
M’ha vingut al cap que demà tens l’entrevista. Te’n recordes, oi? / És massa impulsiu i sempre diu el primer que li ve al cap
→ venir-li a la memòria (a algú), venir-li a la ment (a algú), encendre-se-li la llumeta (a algú)
▷ venir-li a esment (a algú) (p.ext.), venir-li a boca (a algú) (p.ext.), venir-li a la llengua (a algú)
■ venir-li l’acudit (de fer alguna cosa, a algú) O, acudir-se sobtosament una idea, una proposta, un pensament
Li ha vingut l’acudit de saltar per sobre el foc i se li han socarrimat els pantalons
→ passar-li pel cap (a algú), passar-li per la vena (a algú)
venir de totes quatre potes SV, venir al cas, ésser molt adient (A-M)
Això que m’acabes de dir sí que ve de totes quatre potes. Ara ho entenc tot
→ venir al cas, com l’anell al dit
Pàgina 1 de 9 »