treure l’entrellat (d’alguna cosa) SV, fer entenedor, evident / desxifrar l’enigma, adquirir coneixença clara, resoldre un misteri (R-M, A-M)
És una família molt nombrosa i no acabo de treure l’entrellat del parentiu d’uns i altres (R-M)
→ treure (alguna cosa) en clar, treure l’aigua clara (d’alguna cosa), treure el cap del fil (d’alguna cosa), treure’n (alguna cosa) en net
▷ conèixer tots els pèls i senyals (d’alguna cosa) (p.ext.), al fons de (p.ext.)
treure lliçó de SV, fer servir d’experiència
Has vist què li ha passat per ésser imprudent? Doncs treu-ne lliçó (R-M)
→ aprendre la lliçó, prendre model de, prendre patró de
treure de punts SV, desbastar la matèria que hom vol esculpir a partir dels punts establerts en ella, que marquen els contorns de l’escultura definitiva (EC)
Ara és el moment de treure de punts; més endavant ja començarem pròpiament l’escultura
treure forces de flaquesa SV, fer un gran esforç (R-M)
Tenia por de no poder suportar aquella situació, però va treure forces de flaquesa i va continuar al seu lloc (R-M)
→ fer de la garra pota
▷ fer el cor fort (p.ext.)
treure tot l’estam SV, arriscar-se, desempallegar-se / esforçar-se molt, fer tot el que un pot o sap per aconseguir un objecte (R-M, A-M)
La realitat és molt adversa; cal treure tot l’estam si la volem vèncer / Haurem de treure tot s’estam per a resoldre aquesta qüestió (R-M, *)
→ fer pits i llonzes, remoure cel i terra, regirar-ho tot, fer mans i mànigues
• treure tot s’estam (Mall.)
treure’s la son de les orelles SV, deixondir-se, espavilar-se (EC)
Si no et treus la son de les orelles no faràs res de bo. Ànim! / Segons on vagi a treballar, ja li trauran la son de les orelles; li convé que se senti obligat (R-M)
→ fer el cap viu, fer l’ull viu
treure’s les mosques del nas SV, saber deseixir-se / alliberar-se hàbilment dels perills o molèsties (R-M, A-M)
És un noi molt segur de si mateix i que sap treure’s les mosques del nas / No cal patir per ell, que ja sap treure’s les mosques i se’n sortirà bé (També s’usa amb la forma treure’s les mosques) (*, R-M)
→ saber ventar-se les mosques, ventar el cop, sortir-se’n
▷ treure’s la mosca del nas (v.f.)
treure els biaixos SV, cercar economies, estalviar (IEC)
Tot s’apuja tant, que quan anem a comprar ja cal que mirem de treure els biaixos i suprimir allò que és superflu (R-M)
→ estrènyer-se la bossa, estrènyer-se la cintura, estrènyer-se el cinturó
▷ fer equilibris (p.ext.)
treure (algú) de compàs SV, treure de l’estat tranquil i serè, fer perdre l’equilibri (A-M)
Els petards el treuen de compàs (Només s’usa amb el complement en forma pronominal)
▷ posar els pèls de punta (a algú) (p.ext.), treure (algú) de polleguera (p.ext.), treure (algú) del solc (p.ext.), treure (algú) de mare (p.ext.)
■ treure el seny (a algú) SV, fer perdre a algú els sentits, els nervis, etc.
Treu el seny a qualsevol fent aquest tipus de comentaris
→ treure (algú) de seny, crispar els nervis (a algú), encendre-li la sang (a algú), treure (algú) de botador, treure (algú) de mare, treure (algú) de polleguera
▷ perdre el seny (inv.)