DECIDIR-SE
tirar-se al carrer SV, prendre una determinació inusitada (R-M)
No tinc costum de gastar tant en espectacles, però avui m’he tirat al carrer perquè la cosa s’ho val (R-M)
tirar-se al carrer SV, prendre una determinació inusitada (R-M)
No tinc costum de gastar tant en espectacles, però avui m’he tirat al carrer perquè la cosa s’ho val (R-M)
tirar-se de cap a les parets SV, desesperar-se / sentir ràbia o remordiment (R-M, *)
Quan va veure que havia errat el premi per un sol número, es tirava de cap a les parets (També s’usa amb la forma tirar-se de cap contra les parets) (R-M)
→ picar-se el cap, arrencar-se els cabells, estirar-se els cabells, tallar claus, donar-se al diable, pegar-se tocs pel cap
tirar-se (alguna cosa) a l’esquena SV, prendre’s la feina, una obligació, les responsabilitats, etc., a la lleugera, no posar-hi interès (EC)
Quan és l’hora de sortir amb els amics, es tira els deures a l’esquena. No s’hi esforça gens / Té la sort de saber tirar-se els problemes a l’esquena (S’usa normalment amb els noms feina, obligació, problema, responsabilitat, etc. com a complement)
→ prendre’s (alguna cosa) a la fresca, tirar-s’ho tot a l’esquena, fugir de fam i de feina, tombar-se d’esquena a, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, no cansar-s’hi
▷ rompre’s l’esquena (ant.), fer-se quinze unces (d’alguna cosa) (p.ext.)
tirar-se (alguna cosa) a les espatlles SV, no fer cabal d’alguna cosa, menysprear-ho, oblidar-se’n fàcilment, no preocupar-se’n (A-M)
És massa patidora, s’ho hauria de tirar a les espatlles i viure més tranquil·la
→ tirar-s’ho tot a l’esquena, prendre’s (alguna cosa) a la fresca, tirar-se (alguna cosa) al darrere, no passar des coll avall (a algú), tirar-se (alguna cosa) a l’esquena
▷ posar-se pedres al fetge (ant.)
tirar-se (alguna cosa) al darrere SV, despreocupar-se de quelcom (R-M)
No fa cas de ningú; tots els consells que li puguis donar se’ls tira al darrere (R-M)
→ prendre’s (alguna cosa) a la fresca, tirar-s’ho tot a l’esquena, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles
tirar-se les puces de damunt SV, procurar alliberar-se de les feines, molèsties o preocupacions (A-M)
No li agraden les responsabilitats, sempre es tira les puces de damunt / Es va tirar les puces explicant que aquella tasca l’havia de fer un altre (També s’usa amb la forma tirar-se les puces)
→ espolsar-se les puces de damunt, prendre’s (alguna cosa) a la fresca, tirar-s’ho tot a l’esquena
▷ fugir de fam i de feina (p.ext.)
tirar-se (alguna cosa) pel cap SV, desvalorar una mercaderia (R-M)
Hi havia tanta abundor de tomàquets i enciams que s’ho tiraven pel cap; mai no havien venut a un preu tan baix (R-M)
tirar-se-li a sobre (a algú) SV, apropiar-se / prendre a algú tot quant té (R-M, *)
El seu pare va deixar pendents molts pagaments i ara tothom se li tira a sobre (R-M)
▷ prendre-li (alguna cosa) de les mans (a algú) (p.ext.)
■ tirar-se a sobre (d’algú) SV, causar una gran neguit a algú la manca de temps per a fer alguna cosa, la gran quantitat de feina, etc.
Haurem d’afanyar-nos a acabar el projecte, perquè el temps se’ns tira a sobre / Darrerament estic molt enfeinat: la feina se’m tira a sobre
tirar-se pedres a la pròpia teulada SV, actuar en perjudici propi / un mateix, perjudicar-se (R-M, IEC)
Posant-se d’aquella manera l’únic que aconsegueix és tirar-se pedres a la pròpia teulada; es perjudica a si mateix / Amb aquestes accions violentes tiren pedres al seu terrat perquè trenquen la possibilitat de dialogar i negociar (També s’usa amb el possessiu seu, amb el nom terrat i amb la forma tirar pedres contra la pròpia teulada) (*, R-M)
→ tallar-se el bastó, tirar-se terra al damunt, tirar-se terra a les figues, cavar la pròpia fossa, ésser enemic de si mateix, tirar-se terra als ulls
▷ treure’s un ull pensant senyar-se (p.ext.), escopir al cel (p.ext.)