tenir la mà llarga SV, tenir tendència a pegar (IEC)
Em sembla que tens la mà llarga, controla’t perquè els fills es poden educar d’una altra manera / Té la fama de tenir la mà molt llarga (També s’usa amb el quantificador molt en posició preadjectival)
→ tenir la mà lleugera, tenir les mans falagueres
▷ tenir la mà pesada (p.ext.), deixar anar la mà (p.ext.)
tenir la mà lleugera SV, ésser molt prompte per a pegar (A-M)
T’has de controlar més, que tens la mà lleugera i així, pegant, no s’aconsegueixen les coses que vols
→ tenir les mans falagueres, tenir la mà llarga
▷ tenir les mans lleugeres (v.f.), tenir la mà pesada (p.ext.)
tenir la mà pesada SV, pegar fort / fer mal quan pega (R-M, IEC)
Era un mestre del temps antic, dels que tenien la mà pesada; els deixebles el temien / Vigila quan jugues pegant de broma, que tens la mà pesada i fas mal (R-M, *)
▷ tenir la mà llarga (p.ext.), tenir la mà lleugera (p.ext.)
tenir les mans falagueres SV, ésser prompte a pegar o a agredir (R-M)
El defecte d’aquest mestre és que té les mans falagueres; no pot evitar de donar alguna clatellada de tant en tant (R-M)
→ tenir la mà lleugera, tenir la mà llarga
tenir por que les barres caiguin SV, es diu del qui es posa recolzat a una taula i amb les barres sobre les mans (A-M)
Que tens por que les barres caiguin? No t’aguantis el cap mentre menges, home!
▷ trencar-se el cap (p.ext.), escalfar-se el cap (p.ext.)
[Pineda (A-M)]
■ tenir les de perdre SV, tenir probabilitats de perdre
Encara que t’hi presentis, tens les de perdre perquè ell ja treballa al centre (També s’usa amb la forma tenir totes les de perdre)
→ dur les de perdre
▷ tenir les de guanyar (ant.), escapar-se-li de les mans (a algú) (p.ext.), haver d’espinyar-se-les (p.ext.)
tenir el llangardaix amarrat a l’esquena SV, tenir molta mandra, ésser malfeiner (A-M)
És molt peresós, sembla que tingui el llangardaix amarrat a l’esquena / Gallofo…, tenia lo llangardaix amarrat a l’esquena, i haguera sigut en va qualsevulla provatura per fer-lo treballar (*, A-M)
→ haver-lo mossegat el gos d’en Mandra, tenir el menjar de bo i el treballar de malalt, fer-se el compte del perdut, buscar postes de sol i caps de setmana
▷ enganxar-se-li el llençol a les anques (a algú) (p.ext.)
[Barc. (A-M)]
tenir el menjar de bo i el treballar de malalt SV, menjar molt i treballar poc (A-M)
Quan és l’hora de fer feina desapareix, té el menjar de bo i el treballar de malalt
→ tenir un os al ventre, haver-lo mossegat el gos d’en Mandra, tenir l’esquena dreta, tenir el llangardaix amarrat a l’esquena
▷ de la taula al llit i del llit a la taula (p.ext.)
tenir l’esquena dreta SV, peresós / tenir molta mandra, ésser malfeiner (Fr, *)
En Marc és un fatxenda i, a més, té l’esquena dreta
→ tenir el menjar de bo i el treballar de malalt
▷ no alçar una palla d’en terra (p.ext.), viure amb l’esquena dreta (p.ext.)
tenir l’os bertran SV, mandrejar / ésser molt gandul (R-M, *)
No cal pas que confiem que ens ajudi; té l’os bertran i no farà ni un gest per agafar els paquets (R-M)
→ fer-li mal l’os bertran (a algú), tenir un os a l’esquena
▷ no alçar una palla d’en terra (p.ext.)