PERESÓS

fer-li mal l’os bertran (a algú) O, peresós / ésser molt peresós, gandul (Fr, *)

Amb ell no hi comptis perquè li fa mal l’os bertran

tenir l’os bertran, tenir un os al ventre

no alçar una palla d’en terra (p.ext.)

haver-lo mossegat el gos d’en Mandra SV, ésser molt malfeiner (A-M)

Fa uns quants dies que l’ha mossegat el gos d’en Mandra i es passa les hores al sofà

tenir el menjar de bo i el treballar de malalt, tenir el llangardaix amarrat a l’esquena, més gos que el gos d’en Pandorga

no alçar una palla d’en terra (p.ext.)

[Emp. (A-M)]

jeure com un porc SV, jeure molt a l’ampla, sense miraments o sense pensar en el treball (A-M)

A tothom que veu li explica que treballa molt, però en realitat es passa el dia jaient com un porc. Tota la feina l’hem de fer nosaltres

gratar-se la panxa, tocar-se la pampa, fer el gos

de panxa enlaire (p.ext.)

més gos que el gos d’en Pandorga SA, [ésser] molt peresós (A-M)

És més gos que el gos d’en Pandorga: sempre que li vols encarregar una feina troba una excusa per escapolir-se’n

haver-lo mossegat el gos d’en Mandra, ésser un manta

fer el gos (p.ext.)

[Cast. (A-M)]

tenir el llangardaix amarrat a l’esquena SV, tenir molta mandra, ésser malfeiner (A-M)

És molt peresós, sembla que tingui el llangardaix amarrat a l’esquena / Gallofo…, tenia lo llangardaix amarrat a l’esquena, i haguera sigut en va qualsevulla provatura per fer-lo treballar (*, A-M)

haver-lo mossegat el gos d’en Mandra, tenir el menjar de bo i el treballar de malalt, fer-se el compte del perdut, buscar postes de sol i caps de setmana

enganxar-se-li el llençol a les anques (a algú) (p.ext.)

[Barc. (A-M)]

tenir el menjar de bo i el treballar de malalt SV, menjar molt i treballar poc (A-M)

Quan és l’hora de fer feina desapareix, té el menjar de bo i el treballar de malalt

tenir un os al ventre, haver-lo mossegat el gos d’en Mandra, tenir l’esquena dreta, tenir el llangardaix amarrat a l’esquena

de la taula al llit i del llit a la taula (p.ext.)

tenir l’esquena dreta SV, peresós / tenir molta mandra, ésser malfeiner (Fr, *)

En Marc és un fatxenda i, a més, té l’esquena dreta

tenir el menjar de bo i el treballar de malalt

no alçar una palla d’en terra (p.ext.), viure amb l’esquena dreta (p.ext.)

tenir l’os bertran SV, mandrejar / ésser molt gandul (R-M, *)

No cal pas que confiem que ens ajudi; té l’os bertran i no farà ni un gest per agafar els paquets (R-M)

fer-li mal l’os bertran (a algú), tenir un os a l’esquena

no alçar una palla d’en terra (p.ext.)

tenir un os a l’esquena SV, ésser gandul (R-M)

La dona ha de treballar per tots, perquè el marit té un os a l’esquena i mai no s’ha preocupat de cercar feina / Quina família: el pare és un gandul i el fill té un os a l’esquena (R-M, EC)

tenir l’os bertran, tenir un os al ventre

no alçar una palla d’en terra (p.ext.), no trencar-se cap os (en alguna cosa) (p.ext.)

tenir un os al ventre SV, tenir mandra (IEC)

Té un os al ventre, dubto que ens ajudi / No li demanis res que té un os a la panxa, avui (També s’usa amb la forma tenir un os a la panxa)

fer-li mal l’os bertran (a algú), tenir el menjar de bo i el treballar de malalt, tenir un os a l’esquena

no trencar-se cap os (en alguna cosa) (p.ext.)