tenir mala premsa SV, tenir mala fama. Despertar opinió desfavorable (R-M)
No sé per què té mala premsa si és un noi assenyat, eficaç i intel·ligent / Els gitanos sempre havien tingut molt mala premsa i ara es tendeix a rehabilitar-ne la imatge (També s’usa amb el quantificador molt en posició preadjectival) (R-M)
▷ tenir bona premsa (ant.), tenir malnom (p.ext.)
tenir malnom SV, (tenir un) sobrenom, nom que es dóna a algú per escarni o per burla (A-M)
Era un home que pel seu caràcter geniüt tenia mal nom
▷ tenir nom (ant.), tenir mala premsa (p.ext.), de mala vida (p.ext.), ésser un tal i un qual (p.ext.), ésser un tal per qual (p.ext.)
no tenir preu SV, tenir molt de valor (R-M)
Aquest fill que tenim no té preu: ens treu unes notes boníssimes
→ valer un imperi
▷ no ésser pagat amb diners (p.ext.)
tenir bones entranyes SV, (ésser) de bons sentiments (IEC)
En Pere té bones entranyes: no ha fet mai mal a ningú / És un home de bones entranyes (També s’usa amb la forma de bones entranyes) (*, IEC)
→ ésser de bona teia (algú), ben entranyat
▷ tenir males entranyes (ant.)
tenir un cor d’or SV, bo / una persona, ésser d’una gran bondat, de bon geni, pacífic, de bon natural (Fr, *)
Té un cor d’or / Tens un cor d’or, perquè intentes ajudar la gent sempre que pots (Fr, *)
→ ésser un sant, ésser un tros de pa (algú)
tenir el cap a llossar SV, no tenir prou enteniment (R-M)
Sempre surt amb estirabots; té el cap a llossar; no sap què diu (R-M)
→ faltar-li un bull (a algú), tenir un perdigó a l’ala, tenir una arrel de boig
tenir un perdigó a l’ala SV, estar un xic tocat del cap, ésser una mica boig (EC)
Des que els segrestadors la van alliberar, té un perdigó a l’ala
→ estar tocat del bolet, estar tocat de l’ala, tenir una arrel de boig, tenir el cap a llossar, faltar-li un bull com a les guixes (a algú)
tenir una arrel de boig SV, bogejar / mostrar indicis de bogeria (R-M, EC)
No t’estranyi si fa coses fora de lloc; té una arrel de boig i ningú no el pot reprimir (R-M)
→ tenir un perdigó a l’ala, tenir el cap a llossar
[Gir., Barc., Tar. (A-M)]
tenir bon cor SV, bondadós / una persona, ésser d’una gran bondat, de bon geni, pacífic, de bon natural (Fr, *)
La mare de la Marina diu que la seva filla té bon cor, que no és capaç de fer mal a ningú (També s’usa amb les formes tenir molt cor i tenir molt bon cor)
→ ésser tot cor, ésser de pasta d’agnus, ésser un sac de bondat, bo com el pa, ésser un gran cor (algú), tenir un bon fons, tenir un gran cor
▷ tenir mal cor (ant.)
tenir el cor bla SV, ésser molt bondadós
En Jaume té el cor bla: no té gens de malícia / És de cor bla, és dels que si li donessin una bufetada pararia l’altra galta (També s’usa amb la forma de cor bla)
→ tenir el cor moll, tenir un cor tendre