ENSINISTRAT
saber la lliçó SV, estar ben ensinistrat (R-M)
Aquest menut ja sap la lliçó; quan truca algun cobrador diu que el pare no hi és / Noi, que bé que sap la lliçó; quan li preguntes pel seu germà resta mut (R-M)
→ tenir apresa la lliçó
saber la lliçó SV, estar ben ensinistrat (R-M)
Aquest menut ja sap la lliçó; quan truca algun cobrador diu que el pare no hi és / Noi, que bé que sap la lliçó; quan li preguntes pel seu germà resta mut (R-M)
→ tenir apresa la lliçó
no saber acabar SV, algú, no saber estar-se d’explicar amb detalls alguna cosa que l’envaneix / donar importància (*, R-M)
Quan parla de casa seva no sap acabar; li agrada contar grandeses (R-M)
▷ fer plat (d’alguna cosa) (p.ext.), pujar-li els fums al cap (a algú) (p.ext.)
■ saber anar pel món SV, poder valer-se sol
Ja ets prou grandet, hauries de saber anar pel món / És un noi que sap anar pel món tot sol; està molt espavilat per l’edat que té
→ no necessitar caminadors, anar sense caminadors, anar sol
▷ conèixer el món (p.ext.)
no saber anar a missa dues vegades SV, ésser molt deixondit, no badar (A-M)
A en Pere no l’enganyaràs pas: no sap anar a missa dues vegades
→ saber què hi ha davall terra, no mocar-se amb la màniga
[Cast. (A-M)]
saber què hi ha davall terra SV, ésser molt deixondit, saber moltes coses (A-M)
La Mireia té resposta per a tot: sempre sap què hi ha davall terra
→ anar davant del vent, no saber anar a missa dues vegades, saber-la llarga, conèixer les mates que fan llentiscle, saber on jeu la llebre, sentir créixer l’herba
no saber on dar-les SV, no saber com resoldre una qüestió (R-M)
No sap on dar-les. Es nota que no té ni idea de com resoldre aquesta situació
→ no saber a quina paret tocar, no saber on anar a fer vores
▷ no saber on dar-la (v.f.)
no saber avenir-se (d’alguna cosa) SV, estranyar-se granment d’alguna cosa (IEC)
No se sap avenir que l’hagi tractat com ho ha fet, el creia amb més tacte
→ no saber-se acabar (alguna cosa), fer-se creus (d’alguna cosa), no poder-se acabar (alguna cosa)
▷ venir de nou (a algú) (p.ext.)
no saber-se acabar (alguna cosa) SV, no saber-se avenir d’alguna cosa (IEC)
No em sé acabar que li hagin ofert una feina al Joan: si és un incompetent! / No se sabia acabar que li hagués tocat la loteria / Aquell tema em va disgustar molt i no m’ho sabia acabar
→ fer-se creus (d’alguna cosa), no saber avenir-se (d’alguna cosa), no poder-se acabar (alguna cosa), no cabre-li a la barretina (alguna cosa)
▷ venir de nou (a algú) (p.ext.)
no saber quina mosca l’ha picat SV, dit estranyant-se d’una acció poc justificada / expressió amb què hom mostra estranyesa davant un excés d’ira, una rauxa, etc. (R-M, EC)
No sé quina mosca l’ha picat! / Ja fa dies que no em saluden; voldria saber quina mosca els ha picat / Però, quina mosca et va picar, que et comportessis tan malament? (El complement també s’usa com a oració interrogativa directa) (*, R-M, *)
saber el pa que s’hi dóna SV, conèixer les circumstàncies d’una situació o qüestió (R-M)
No em parlis d’intervenir en desavinences d’una altra família; ja sé el pa que s’hi dóna; acabarien renyint amb mi / T’aconsello que no et posis a treballar en aquella casa; sé el pa que s’hi dóna; no hi duraries tres mesos (R-M)
→ pensar-se-les totes, saber quin pa hi donen, conèixer el marro