■ prendre (algú) pel pito del sereno SV, fer fer a algú tot el que hom vol
Sempre el prenen pel pito del sereno, abusen de la seva candidesa
→ tenir (algú) pel pito del sereno, fer anar (algú) com el pito del sereno, fer anar (algú) com una baldufa, fer ballar (algú) com un putxinel·li
[pito: mot no registrat a l’IEC]
prendre (algú o alguna cosa) en grat SV, prendre, acceptar, amb gust (EC)
Us demano que prengueu en grat els meus presents (EC)
→ prendre la bona voluntat
▷ amb molt de gust (p.ext.), de grat (p.ext.), venir-li de gust (p.ext.)
prendre la bona voluntat SV, acceptar quelcom de bon grat per l’atenció amb què és ofert (R-M)
És un petit obsequi; però pren la bona voluntat (R-M)
→ prendre (algú o alguna cosa) en grat
▷ bona voluntat (p.ext.), amb molt de gust (p.ext.), de grat (p.ext.)
prendre’s (alguna cosa) amb rialles SV, prendre alguna cosa alegrement, sense enfadar-s’hi (A-M)
El seu avi li va ensenyar que per ser feliç s’havia de prendre les coses amb rialles
→ amb la rialla a la boca
▷ prendre’s (alguna cosa) malament (ant.), donar-se bon temps (p.ext.), prendre’s les coses tal com són (p.ext.), prendre’s (alguna cosa) bé (p.ext.), estar de bona lluna (p.ext.)
prendre’s (alguna cosa) bé SV, no fer objecció (R-M)
Jo diria que és de les persones que es prenen les coses bé / Tenien por que s’enfadés si li canviaven la feina, però s’ho va prendre bé i no va protestar (També s’usa amb el verb agafar, i amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. o l’expressió d’allò més en posició preadverbial) (*, R-M)
→ agafar (alguna cosa) a bon any
▷ prendre’s (alguna cosa) a bé (v.f.), prendre’s (alguna cosa) malament (ant.), prendre’s (alguna cosa) a mal (ant.), prendre’s (alguna cosa) amb rialles (p.ext.), prendre’s (alguna cosa) amb filosofia (p.ext.)
prendre’s les coses tal com són SV, prendre’s les circumstàncies tot acceptant-les
T’has de prendre les coses tal com són, però sense capficar-t’hi
→ agafar-se les coses tal com vénen
▷ prendre’s (alguna cosa) amb rialles (p.ext.)
prendre comiat (d’algú) SV, dir adéu / adreçar a algú paraules o gestos, convinguts pel costum, que expressen auguris, afecte, respecte, quan hom se n’acomiada (R-M, *)
Ha vingut a prendre comiat dels seus amics perquè demà marxarà (R-M)
→ donar l’arreveure (a algú), dir adéu (a algú)
▷ agafar els trastets (p.ext.), agafar els trepants (p.ext.), alçar veles (p.ext.), fotre el camp (p.ext.), posar-se en camí (p.ext.), tocar el dos (p.ext.)
prendre (algú) pel seu vent SV, acomodar-se a la manera d’ésser d’algú (R-M)
Ja sabem tots que té un caràcter estrany, però si se’l pren pel seu vent és força tractable (R-M)
→ seguir la veta (a algú)
▷ fer cara a tots els vents (p.ext.)
prendre consell (d’algú) SV, aconsellar-se / deixar-se aconsellar per algú (Fr, *)
Vam prendre consell del meu pare, perquè acostuma a tenir raó
→ prendre parer (d’algú)
▷ donar-li un camí (a algú) (inv.), per consell (d’algú) (p.ext.)
prendre parer (d’algú) SV, aconsellar-se / deixar-se aconsellar per algú (Fr, *)
Vam prendre parer d’aquell professor a l’hora de decidir el nostre futur acadèmic
→ prendre consell (d’algú)
▷ donar-li un camí (a algú) (inv.)
Pàgina 1 de 17 »