permetre’s la llibertat (de fer alguna cosa) SV, [usat en sentit d’excusa, quan hom ho diu parlant d’ell mateix] actuar extralimitant-se en l’ús d’un dret; abusar (EC)
M’he permès la llibertat d’obrir-te la carta (EC)
→ prendre’s la llibertat (de fer alguna cosa), permetre’s el luxe (de fer alguna cosa)
▷ donar la llibertat (de fer alguna cosa, a algú) (inv.), ésser lliure (de fer alguna cosa) (p.ext.)
permetre’s el luxe (de fer alguna cosa) SV, permetre’s el privilegi de, el caprici de (IEC)
Ell es pot permetre el luxe de refusar els diners / La setmana passada em vaig permetre el luxe de llevar-me tard (IEC)
→ permetre’s la llibertat (de fer alguna cosa), prendre’s la llibertat (de fer alguna cosa)
permetre’s llibertats SV, demostrar, algú, amb les seves accions o la seva actitud, una familiaritat excessiva o impròpia envers un altre o els altres (EC)
Han denunciat el metge perquè deien que es permetia llibertats amb els malalts (També s’usa amb els quantificadors més, massa, tant, etc. en posició prenominal)
→ prendre’s llibertats
▷ permetre’s llibertat (v.f.), donar llibertats (a algú) (inv.)
permetre’s llibertats SV, demostrar, algú, amb les seves accions o la seva actitud, una familiaritat excessiva o impròpia envers un altre o els altres (EC)
Es permet llibertats amb el seu cap quan s’hauria de comportar d’una manera més professional / No et permetis tantes llibertats amb el teu pare, que se li acaba la paciència (També s’usa amb els quantificadors massa, més, tant, etc. en posició prenominal)
→ prendre’s llibertats
▷ permetre’s llibertat (v.f.), donar llibertats (a algú) (inv.)