restar amb la paraula a la boca SV, interrompre / algú, restar sense poder parlar perquè algú altre l’ha interromput (Fr, *)
Després que em tallés el discurs, vaig restar amb la paraula a la boca durant moltes hores
▷ deixar (algú) amb la paraula a la boca (inv.), quedar tallat (p.ext.)
prendre la paraula SV, posar-se a parlar / participar, intervenir, parlar, en una reunió (R-M, IEC)
Quan aquell jove va prendre la paraula l’auditori restà en un silenci sepulcral (R-M)
→ prendre les cartes, agafar la taba, aixecar la veu, agafar la verba
▷ donar la paraula (a algú) (inv.), demanar la paraula (p.ext.), recobrar la paraula (p.ext.), tenir la paraula (p.ext.), adreçar la paraula (a algú) (p.ext.)
de nua paraula SP, oralment / comunicat oralment, verbalment; parlant o escoltant i no escrivint o llegint (IEC, *)
Oïdes les parts solament de nua paraula (A-M)
→ de boca, de paraula, de viva veu
de paraula SP, verbalment / comunicat oralment, verbalment; parlant o escoltant i no escrivint o llegint (R-M, *)
No li ho escriguis; una cosa tan important, val més dir-la de paraula / M’han comunicat de paraula que he estat acceptat com a membre de la comissió (R-M)
→ de viva veu, de boca, de nua paraula, dir-li (alguna cosa) a boca (a algú)
▷ en obra (ant.)
paraules gruixudes SN, expressió grollera / paraules obscenes o molt ofensives / paraula vulgar, indecent (R-M, A-M, EC)
Sempre deixa anar paraules gruixudes; li haurem de rentar la boca amb sabó
→ paraules fortes, coses gruixudes, paraules grosses, mala paraula
▷ paraula gruixuda (v.f.), parlar gruixut (p.ext.), anar-se’n de paraules (p.ext.)
■ tenir la paraula fàcil SV, ésser molt parlador
Aquest home té la paraula fàcil, quan comença a parlar no hi ha qui l’aturi / És de paraula fàcil, no para de xerrar (També s’usa amb la forma de paraula fàcil)
→ tenir la paraula abundant, tenir la paraula prompta, de moltes paraules
adreçar la paraula (a algú) SV, parlar a algú (EC)
Va adreçar la paraula a en Jordi només per dir-li que se n’anés d’aquella habitació / No-més dirigia la paraula a aquells que hi estaven interessats (També s’usa amb el verb dirigir)
▷ dir-li (alguna cosa) a boca (a algú) (p.ext.), prendre la paraula (p.ext.)
demanar la paraula SV, sol·licitar permís per a parlar / expressar el desig de parlar en una assemblea, etc. (R-M, IEC)
En acabar l’orador, van demanar la paraula tres persones, i van parlar per torn (R-M)
▷ donar la paraula (a algú) (inv.), alçar el dit (p.ext.), aixecar la veu (p.ext.), prendre la paraula (p.ext.), recobrar la paraula (p.ext.), tenir la paraula (p.ext.)
prendre la paraula SV, posar-se a parlar / participar, intervenir, parlar, en una reunió (R-M, IEC)
Després que el secretari hagué llegit l’acta de la sessió anterior, va prendre la paraula el president per exposar la situació de l’entitat (R-M)
→ prendre les cartes, agafar la taba, aixecar la veu, agafar la verba
▷ donar la paraula (a algú) (inv.), demanar la paraula (p.ext.), recobrar la paraula (p.ext.), tenir la paraula (p.ext.)
recobrar la paraula SV, tornar a posseir la facultat de parlar (A-M)
Recobrar la paraula perduda / Després de l’accident li va costar recuperar la paraula (També s’usa amb el verb recuperar) (EC, *)
▷ donar la paraula (a algú) (inv.), prendre la paraula (p.ext.), demanar la paraula (a algú) (p.ext.), tenir la paraula (p.ext.)