olla de cols SN, [haver-hi] enrenou, confusió / [ésser] ple de desordre (R-M, A-M)
Aquella empresa semblava una olla de cols! Tothom feia el que volia, per això es van arruïnar / Es va adonar que estava en una olla de cols i va decidir fer la seva
→ el país de Xauxa, olla de grills, mercat de Calaf
[Cat. (A-M)]
no haver trencat mai cap plat ni cap olla SV, es diu d’una persona aparentment inofensiva (A-M)
Creu-t’ho, que no ha trencat mai cap plat ni cap olla. Sembla bona persona, però jo tinc les meves reserves (Sovint s’usa amb l’adverbi encara)
→ no haver trencat cap plat
menjar olla de cabró SV, viure a l’esquena d’altri a canvi de serveis deshonestos (R-M)
No ha tingut mai escrúpols, per això menja olla de cabró / Per no voler treballar ha triat la vergonya de menjar olla de cabró (R-M)
▷ menjar pa de cony (p.ext.), ésser de la vida (p.ext.), fer cantonades (p.ext.)
[Val. (A-M)]
no poder-ne tirar cap tros a l’olla SV, no treure’n, d’una cosa, gens de profit material (EC)
Si no l’ajudem una mica, no en podrà tirar cap tros a l’olla i tindrà dificultats per tirar la família endavant (També s’usa amb les formes no tirar-ne cap tros a l’olla i no posar-ne cap tros a l’olla)
→ no ficar-se res a la butxaca, no treure res a carregador
fer olla comuna SV, anar molt avinguts, estar en bona intel·ligència dues o més persones (A-M)
Aquest parell fan olla comuna: estan d’acord en tot
→ estar en intel·ligència, ésser la corda i el poal, estar a partir-se un pinyó, fer companyia (a algú), fer bona gavella
[Mall. (A-M)]
capellà de missa i olla SN, capellà de no gaires estudis i sense càrrecs de responsabilitat (Fr)
El mossèn del poble és un capellà de missa i olla
▷ capellà llis (p.ext.)
l’olla dels pobres SD, pràctica caritativa que tenia lloc a les ciutats, pobles, convents, en període de fam o escassetat (EC)
Ja no hi ha costum de fer l’olla dels pobres
▷ casa de beneficència (p.ext.), casa de caritat (p.ext.), casa de misericòrdia (p.ext.), menjar de farda (p.ext.)
carn d’olla SN, plat compost de carn, pilota, verdura, llegums, embotits i altres ingredients, bullits a l’olla (IEC)
Només mengem carn d’olla per Nadal
me cago en l’olla O, expressió de contrarietat (R-M)
De tan lluny que venim, i ara diuen que han suspès la festa; me cago en l’olla! Què farem, ara? (De vegades es pronuncia [’kazu]) (R-M)
→ me cago en l’ou, me cago en ronda, os pedrer, os pedreta, me cago en déna, me cago en la mar salada
■ menjar-li l’olla (a algú) SV, convèncer algú a base d’insistència
Li han menjat l’olla perquè estudiï dret, quan ell realment volia fer belles arts
→ menjar-li el coco (a algú), inflar el cap (a algú), omplir-li el cap (d’alguna cosa, a algú)
▷ ficar-li (alguna cosa) al cap (a algú) (p.ext.), dur a cavalcador (p.ext.), fer-li perdre el cor (a algú) (p.ext.), bufar-li (alguna cosa) a l’orella (a algú) (p.ext.), rentat de cervell (p.ext.)
Pàgina 1 de 5 »